Autor: Zodd » 30 maig 2016, 04:02
El viatge al far, escrit per Vidocq Bathory
Després de tornar de la torre dels trasgos fem nit a la Fortalesa. L'últim dia casi no ho conto per culpa d'un gran trasgo, no se tornarà a repetir, no haurà clemència. Pel matí em reuneixo amb els companys d'expedició, busquem a Greenton per parlar-li de les novetats que tenim però està bastant enfeinat, i sembla que tingue poc interès per la nostra empresa. No el culpo, matar trasgos no té res d'interessant, pot ser quan li porte un cap d'un drac canvia d'opinió, temps al temps. Al cap d'una estona anem a intendència per preguntar si ja tenien cavalls de monta, res de res, cap novetat si no fos perquè allí ens trobem a un home adult, en armadura de malla i una gran espasa. Es presenta, se diu Dimas Corfort, se'l veu bastant poc parlador, ens diu que se n'ha cansat de servir a senyors equivocats i que ha vingut a la Fortalesa a començar de nou. Se'l veu bastant curtit, si busca aventura pot ser està al lloc adequat. Ningú del grup s'oposa a incloure'l i seguim en la nostra feina, sense apenes presentar-nos, al menys amb el meu cas, tot lo que ha de saber de mi ho porto a vistes. A mi mentre obeeixi ordres i no faci soroll ne tinc prou.
Decidim marxar cap a la Torre Solar, a recavar informació sobre els goblins i acabar d'inspeccionar la zona. Anem seguint la vora del mar, avui és un dia gris, sembla que acabarà plovent. L'explorador, com l'últim dia, va al capdavant del grup, tot seguit va el nan i servidor, darrera tenim a Vereth el mag i Dimas. A la rereguarda tenim al semiorc, són ben sabudes les tensions entre l'elf i el semiorc, a mi tampoc m'agrada, els orcs són una raça massa salvatge. Cap al migdia Illiam ens diu que ha trobat unes cases entre unes dunes, l'elf gràcil i el nan àgil s'avancen per assegurar la zona, mentre la resta ens esperem entre unes roques. Al cap de poc temps arriba l'elf dient-nos que l'aldea està deshabitada, i efectivament així és. No trobem res sospitós, està tot molt deixat, cases semiderruïdes i saquejades en temps passats. Trobem un cercle fet amb pedres al centre del poble, tot apunta que és una pira. A part d'això trobem dos tombes relativament noves, de fa un any escàs. Vereth ens pregunta si volem obrir les tombes per buscar pistes, a mi em sembla bona idea, la resta se'n desentén, Brom es posa a bramar però no li faig massa cas... Escorcollant les restes trobem un altre medalló Tolbot, ja en tenim dos.
L'explorador per fi troba penjades de trasgo, que van direcció a la Torre Solar, aquest cop fumejant, decidir anar a la torre de nou, però el temps empitjora, l'elf ens confirma que anirà per a llarg i ens recomana passar la nit al poble. Jo decideixo anar-me'n per lliure a descansar, som companys de viatge però no de llit. Abans de gitar-nos ens diem els torns de guàrdia, el meu el 2n. Busco una casa que estigue ben resguardada, m'assento contra una pared, ben arraserat i em poso a dormitar. La meua sorpresa ve quan un terrible fred em desperta, m'incorporo, realment m'havia acabat dormint profundament. Algo passava, aquell fred no era natural, amb la meua visió a la penumbra no veig res fora de lo normal fins que miro cap a la finestra, veig una terrible figura gaseosa aproximant-se. Cada cop feia més fred. Instintivament surto de la casa tan ràpid com puc, aquell ésser no era de carn i os, les meues simitarres no li farien res. Alerto del perill a la resta de la companyia, el mag decideix usar un dels seus conjurs per a il·luminar la zona, però alguna cosa va malament, no usa el conjur adequat i comença a volar, no molt, no més d'un metro, el lliguem. Ho torna a intentar i torna a sortir malament, aquest cop és multiplica 6 vegades! Què està passant? El mag ens explica que a les zones on hi ha Vis, la màgia no sol anar massa bé. Deixem al càrrec del mag a Dimas i Adrik. Brom, Illian i jo mateix anem a voltar pel poble a buscar la figura misteriosa, però no trobem res. Ni a les tombes, ni a la casa on dormia. Brom com de costum comença a rondinar i l'elf tampoc està còmode, se deuen pensar que era un malson d'un tiefling, Pot ser ha sigut una il·lusió, una imaginació? Sens dubte esta zona té un aura estranya.
A l'endemà ens despertem i continua plovent amb la mateixa intensitat que el dia anterior, les ones xoquen en furia contra les roques, el vent fa bramar els bufadors que tenim sota nostre, sembla la fi del món. El nostre esperit aventurer ens impulsa a buscar alguna entrada per accedir a les cavernes de la roca, baixem de la roca anem a la platja, però ho donen per impossible. Massa perillós. Els meus companys veuen un màstil a la llunyania que desapareix en fraccions de segons, jo no veig res, seguim.
Decidim vorejar tot el cap de la torre, al nord trobem forats a la roca, de totes les mides, alguns tan grans que podria entrar un carro i d’altres de la grandària d’un puny, és probable que condueixi a l’interior del cap, tinc molta curiositat per saber què hi ha al seu interior però plou molt i la superfície esta relliscosa. Crec que haurem de tornar un dia que faci bo i en marea baixa.
Acabem vorejant el cap i davant nostre, a pocs kilòmetres veiem el bosc de la primera expedició. Just tocant al bosc trobem un temple Tolbot, de les mateixes característiques que el temple que feien servir els trasgos de quadra, arribem a la conclusió que són més freqüents de lo que ens pensem. Anem en cautela, sabem que pot estar habitat, les nostres sospites s’acaben confirmant, a la part superior del temple hi han parts de trasgo, braços, cames, caps, troncs, trasgos partits, un escenari dantesc, massa salvatge per ser un aliat.
El nan s’envalentona i pren la iniciativa i en tanta molta mala sort que trepitja una trampa, cau de cara, un pes molt superior a ell l’arrossega cap al penya-segat. Intenta agafar-se on bonament pot, però el sòl està fangós i no té on agafar-se. Tan ràpid com puc tiro una destral de mà per tallar la corda. Però entre la pluja i la velocitat que succeix tot, fallo. Un altre company fa lo mateix, també falla. El nan està perdut cau pel penya-segat. Un company d’aventures menys, era l’últim del seu llinatge, una tragèdia.
Alguna cosa passa, el mag diu unes paraules i el nan comença a caure molt lentament. Acte seguit Dimas trau la seva corda i li tira, ell se desfà de la trampa i s’agafa fermament a la corda, ajudo a Dimas a pujar-lo i quan tot tornava a la normalitat sento un cop sec, miro el meu cos, estic sencer, no ha tingut la mateixa sort Illian, té una fletxa a l’espatlla, l’elf fa un gest de dolor però aconsegueix quedar-se dempeus. Els trasgos ens han sentit. De ben segur que vénen de la torre solar! Però no són trasgos, són uns éssers a mig camí entre peix i home, els reconec ràpidament, són Kuatoa. Una raça humanoide que viu a les profunditats del mar. Són uns éssers primitius que adoren a certes divinitats abissals. El veig amb un arc fastigós a les mans, clarament ha sigut el qui ha disparat a l’elf. Ens posem en guàrdia i anem a matar-lo. Novament ens sorprenen dos kuotoa més que pugen del penya-segat, un davant mateix de Dimas, i Adrik i un altre un poc més apartat. Desenfundem les armes i anem a atacar-los, però sense cap motiu aparent, Brom brama i tira una javelina cap a Adrik, que amb sort no l’arriba a tocar, sense posar-nos a discutir ens posem a combatre’ls.
Desenveino les simitarres i començo a pegar talls a l’abobinació que tinc davant meu, entre els meus companys i jo el derrotem però el kuotoa abans de morir mossega a Adrik al pit, però el nan és robust i aguanta amb fermesa. L’explorador, el semiorc i el mag aconsegueixen derrotar als dos restants, un mort i l’altre s’escapa tirant-se del penya-segat. Un cop acabat el combat Adrik, sense dir res, tira la javelina al penya-segat mentre mira en cara de pocs amics a Brom, perquè ha atacat al nan?
Ens recuperem uns instants i anem direcció a la torre, el nan ens avisa on estan les trampes per no trepitjar-les nosaltres, i la companyia decideix observar la torre abans d’entrar-hi. El semiorc novament fa algo inexplicable, decideix anar per lliure, deu buscar la mort? No m’agrada aquest comportament erràtic, prefereixo tindre’l a vistes, no me’n fio d’ell. Veiem que la torre està tancada però Adrik ens diu que és molt destre amb les mans i pot obrir-la. Un nan lladre, quina novetat, per algun motiu ha acabat a aquí amb nosaltres. S’aproxima a la torre i es disposa a obrir-la, però sembla que té dificultats, deu estar ben tancada.
De sobte i al pitjor moment possible per al nan la porta s’obri des de dins, un orc enorme veu el veu i tot seguit sentim a Brom cridant com un boig, no sabem què diu, parla amb llengua orca. L’orc per la seva banda estira a Adrik dins la torre i tanca la porta. Lo que no ha fet la trampa ho farà l’orc. Els que estàvem ocults sortim disparats de cara la torre, intentem tombar la porta però sembla que algú estigui darrera aguantant-la, la porta no cedeix. Entre dos fem un placatge i la porta s’acaba obrint, dos orcs ens esperen. Els kuotoa no eren rival per a mi, tenia ganes de matar orcs des de feia temps, estava entrenat per a matar-los, era el moment. El mag el sentim dir unes paraules que només ell entén, i de sobte comença a crear una boira molt densa dins la torre. No veig res, només sento els grunyits dels orcs, els brams del semiorc i poca cosa més, els esperem a la porta Illian, Vereth i jo, l’orc ens ataca, com podem repel·lim el seu atac i contraataquem, fent atacs combinats aconseguim matar el primer. Ens falta el segon, més alt, més fort, més ben equipat.
Brom torna a aparèixer per la vora de la torre, amb els ulls injectats en sang, rabiós, carga contra l’orc. Lo que semblava un xoc de titans acaba sent un puny contra un mur. L’orc ni s'immuta. No és mou un pam. Però al menys ha servit de distracció, li faig dos espasades amb les simitarres que tallen roba, malla, carn i os. Acabem tots esquitxats de sang negra, un atac que semblava mortal però que se les enginya per contraatacar-me, i me toca, m’he confiat, estic acabat. La sang roja se sobreposa a la sang negra al llarg de tot el meu tors, és una ferida profunda, m’aparto mentre els meus companys l’assetgen, Dimas li fa una altra espasada i Illian li clava una fletxa, Brom l’atac amb una força brutal. Comença a cedir, la força se li escapa per les ferides obertes, sóc conscient que no he de tornar a baixar la guàrdia o moriré, les bèsties moribundes són les més perilloses. Desesperat utilitzo el meu maleït do, em deixo portar per la meua part demoníaca. La meua sang impía m’ajudarà a regenerar-me, noto calor per tot lo cos, noto que desprenc una aura perversa però em sento millor que mai, torno a agafar en forces les armes i acabo decapitant al orc.
Adrik surt de la malesa amb l’arc a la mà i portant un barret molt extravagant, amb la cara congestionada mira fixament al semiorc, ha tornat a fer una de les seves. És probable que s’acabin matant, encara que seria una llàstima que es perdés l’últim Torunn. Va tot ple de ferides però sobreviurà, els nans són resistents.
Vereth em diu que pose el medalló Tolbot a la pila que hi ha just al centre de la torre, veiem que comença a brillar tímidament, però no passa res, és probable que sigue part d’un conjur i no funcioni perquè plou amb força. Ho provarem un altre dia, decidim marxar, les ferides s’han de tancar.
Tornem a la fortalesa. Fi de l’expedició.
Zodd l’ha editat per darrera vegada el dia: 30 maig 2016, 12:45, en total s’ha editat 1 vegada.
David
