Expedició 3: Seguint uns rumors

[Roman]

Data: 22 - Maig - 3520 Calendari del Regne de Ciutat Capital
Duració: 2 dia
Integrants: Vidocq, Vereth, Brom, Adrik i Dimas
Baixes: Cap

Hi ha gent covarda, però que uns milicians marxin per uns sorolls no té nom. Diuen que el que se sentia dins el far situat al davant de la Platja de les Quatre Pinzes era esfereïdor. D'acord, que castiguin als covards i que s'assegurin de què no puguin tornar a servir a ningú. Per Tolbot, un soldat covard és pitjor que un soldat mort! Vull anar al far i veure què hi ha allí. Em crida l'atenció. Bé, ens crida l'atenció a tots menys a l'elf. El seu recel envers Brom crec que ha provocat que no s'hagi sumat a l'aventura. Potser ens segueix d'aprop vigilant els seus passos. Estiguem alerta. Mai se sap com poden acabar els conflictes no resolts.

Marxem en direcció al far. Segueix plovent. Massa. La mar està brava. Intueixo perill, m'agrada. Els trons se senten a la llunyania. Algun déu ens avisa, hem d'anar en compte. En compte? Vidocq no sap què vol dir aquesta paraula. Només arribar a terra veu una catifa de crancs petits i s'hi aproxima abans de què la resta ens n'hàgim adonat. Jo m'aparto uns metres. No és normal que hi hagi tants crancs junts. Deuen ser cries. La mare no déu estar molt lluny. Mentre m'aparto de la resta veig que el mag fa uns gestos i diu unes paraules que no puc arribar a entendre i, sobtadament, tots els cranquets en massa comencen a córrer cap al grup. Vidocq sembla feliç amb uns quants crancs revolotejant per les mans. Adrick i Brom corren en direcció a un altiplà. Jo agafo a Vereth i me l'enduc corrent. És l'únic humà del grup i em reconforta. Ell aprofita que jo el transporto per tornar a gesticular i nombrar paraules estrambòtiques que acaben per provocar la paràlisi d'uns quants crancs. Li pregunto que què ha fet i em respon que ha tirat un encanteri d'adormir. La resta de crancs s'aproximen. Adrick, Vidock i jo seguim corrent, aquesta vegada deixo el mag a terra, se'l veu capaç d'afrontar el perill tot sol. Dit i fet, en uns instants tots els crancs es queden quiets... i Vidocq i Brom comencen a guardar crancs a les seves motxilles. Volen vendre'ls perquè segons ens ha dit el mag porten Vis. Adrick i jo volem seguir endavant. Brom i Vidock, àvids de riquesa, volen tornar a la fortalesa per vendre els crancs i treure'n un bon pessic.

Marxem a la fortalesa. Ens ofereixen 60 monedes d'or en total. "Agafem els diners i marxem" comento. La veritat és que em molesta perdre el temps però els diners ens aniran bé. Bona feina. No ho dic, m'ho callo. Aprofito per comprar un xiulet i una bossa plena de boles de rodament. Qui sap? No ocupen massa lloc i ens poden ser d'ajuda.

Tornem al far. Plou, no para. L'edifici, vell, està emplaçat sobre un penya-segat amb una pendent negativa. La porta d'entrada està tapiada però una escala de fusta que sembla ja corcada envolta l'edifici fins arribar a dalt de tot. Pujo, anem d'un en un. D'altra manera l'escala corre el perill de trencar-se. El far té un engranatge que no sé massa bé com funciona. Mai abans havia vist un far de tan a prop, la veritat. Fa pudor a peix podrit. Obro una portella per anar al pis de baix. Brom baixa amb mi, encenc una torxa. Més olor a peix podrit, la ferum molesta. Tot està molt desordenat. Recerquem per les habitacions però sembla que algú hagi saquejat l'edifici. Alerta, ens sembla sentir un crit agònic. Ja està, bé de baix. En breu descobrirem què era allò que va fer perdre el control dels esfínters de la milícia. Seguim baixant. Arribem a una habitació plena de grassa de balena. No hi entro no sigui cas que provoquem un incendi amb la torxa, entra Brom tot decidit. Troba un cadàver molt deteriorat, també un pergamí que sembla resar "Marxem d'aquí". Covards, de marxar res. Proposo seguir baixant. Vidocq, Aldrick i Vereth senten uns sorolls que vénen dels pisos de dalt i pugen. Brom i jo arribem a la planta baixa. Algú ha tapiat a consciència la porta d'entrada. El so del vent ens fa parar atenció en una escletxa al terra, sembla un passadís cap a un soterrani. Això potser agrada al nan.

Passen uns 2 minuts i la companyia no baixa. Brom puja per veure si els hi ha passat alguna cosa. Jo el segueixo no massa convençut. Quelcom o algú ha caigut des de dalt de tot al terra. Ho sentim. S'ha degut fer molt de mal. Esperem que no hagi sigut dels nostres. No arribem al segon pis que tornen Vereth i Aldrick sols. Ens expliquen que els han atacat uns homes peix. Kuotoes, segons ens van dir a la Fortalesa. Malparits. Què fa Vidocq allà dalt? Quin tio més estrany. Proposo cremar les escales de fusta per evitar que puguin fer-nos una emboscada igual a la que ens volien fer. Si volem sortir sempre podem deixar unes cordes al pis de dalt i baixar-hi quan vulguem. La resta no està per la labor. Són temeraris, sobretot Vidocq que, qui sap per què, s'ha quedat a dalt. Ell Crida al perill i el perill tornarà al seu encontre.

Abans de tornar a la planta baixa volem investigar una habitació del primer pis a la qual només podem accedir d'un salt, pel mal estat del terra. Brom i jo passem sense problemes. Adrick ho intenta, el terra peta i es fot de morros contra la pared. Sort que jo l'aguantava. Ho torna a intentar. Torna a caure. Per ser lladre, no és massa àgil. A la tercera ho aconsegueix. Busquem però no hi ha massa cosa. Només un altre crit agònic que ve de la planta baixa. Els meus braços es tensen, no de por, d'adrenalina. Comença el perill, crida l'aventura.

Un cop estem tots baix lliguem una corda amb un garfi al marc d'una porta per baixar amb el mínim risc possible. Primer baixa Brom. Jo penso en els meus pares... Penso en la sang que derramaré. Comencem a baixar... A veure què ens espera.

Kuo-toa_-_Daren_Bader.jpg (112.22 KiB) S’ha visualitzat 5925 vegades

[Roman]

Baixem per una escletxa, la corda sembla aguantar el nostre pes. El terra està humit i ple de molsa. Arribem a una esplanada. El crit, el maleït crit torna a sentir-se, aquesta vegada amb tanta claredat que podria arribar a provocar-nos basarda. Només la pedra il·luminada de Vereth evita que anem a cegues. Merda! Merda! Ens disparen llances i fletxes. Una emboscada... La situació ens agafa desprevinguts, sense estratègia som més dèbils. Cadascú sembla anar a la seva. Quants Kuotoes hi haurà? Ara només importa resistir. Amb les onades xocant de fons ens enfrontem com podem a aquests maleïts éssers. Semblen poca cosa però són difícils de derrotar. Jo era un heroi al meu poble, però aquests ovípars m'estan ensenyant a marxes forçades que encara he d'aprendre molt. Al final acabem amb ells, no abans de trencar jo una de les meves destrals. Aquesta cova no és el nostre entorn naturals, ens costa moure'ns, els peixos bullits aquests juguen amb avantatge.

Després d'acabar amb uns 5 kuotoes anem amb més cautela, vigilem que no n'hi hagi més. Un dels camins zigzagejants dóna directe a l'aigua. Un munt de roques veuen com les onades s'arrimen i s'estampen constantment contra elles. Merda, més crancs de 4 pinces. Espero que el Tiefling no les vegi. Busquen un lloc per descansar una estona, ho necessitem. Aquest combat ens ha costat més del compte. Uns 10 minuts després reprenem la marxa i seguim per un túnel que descendeix poc a poc. El crit de nou, terrorífic, d'agonia, ve de la part esquerra de la bifurcació que ens trobem al davant. Encuriosits, sense por, ens hi aproximem. Brom va davant, jo al seu darrere. S'assoma i veu uns barrots i a dintre quelcom que el pertorba. Ens ho explica. Hi ha una espècie de kuotoa que sembla estar transformant-se amb un cranc, potser el cranc ha crescut dintre d'ell i ara l'està rebentant per dins.

Ens hi posem al davant, Adrick i jo preparem oli i torxes per si calgués cremar-lo. Vereth mira de fer un encanteri. Brom i Vidocq s'asseguren de què no ens flanquegi ningú. El cranc monstruós vomita damunt de Vereth. Incinerem l'animal fastiguejats per la imatge. Milers d'ous i alguns crancs petits reposen ara a la vestimenta i el cos de Vereth que sembla que s'hauria pogut empassar alguna d'aquestes bestioles. La llum irradia la càmera. L'animal, no resisteix, els seus crits de dolor ens mortifiquen. Vidocq somriu, sembla que estigui pensant en alguna cosa que no puc arribar a entendre... Dit i fet, 10 minuts després agafa uns quants cranquets, se'n posa dos a la boca i amaga els altres en una bossa. Maleït, què no veu el que li ha fet el cranc a la bestiola ovípara? S'ha empassat una cria de cranc d'un monstre immund! Brom ja no em sembla tan perillós, sí Vidocq. A sobre es queda un tros de closca de la bèstia gegant a mode de trofeu. Vereth aprofita, per la seva part, per canviar-se de roba. No sigui cas que quelcom el pugui contaminar.

El foc es calma i s'extingeix poc a poc. Regirem la cel·la, trobem un bastó. El mag hi detecta certa aura màgica. No m'agrada gens ni mica. Hem de seguir. Ara ja sabem què va espantar als milicians. Ara podem acabar també amb els kuotoes de la zona. El camí que segueix acaba en un pont mal fet que no sabem si aguantarà el pes d'una persona. Comencen a aproximar-se cranquets pels nostres peus. Caminem i caminem. Ens tornem a trobar un altre pont fet de brossa que dóna a una porta. Brom es dirigeix a ella. El lliguem per si de cas. Fem bé, és una trampa, el pont es despenja i nosaltres evitem que acabi precipitant-se a l'abisme.

Jo estic una mica desorientat. Per aquestes grutes no em trobo. Cranquets i més cranquets. Els ulls del tiefling brillen. Zazzzz. Una altra fletxa que s'estavella, aquesta vegada contra l'armadura màgica de Vereth. Ara sí, lluitem més o menys ordenats però estem cansats. No sé què li passa al nan que de sobte me'l veig a terra inconscient. Kuotoes a banda i banda. Ataco amb totes les meves forces. La resta fa el mateix. Brom em sorprèn, aconsegueix salvar-li la vida al bo d'Aldrick. Aprecio al nan, és d'allò més raonable. Acabem, no sense dificultats, amb aquesta sort d'homes peix. Els crancs són per tot arreu. No podem arriscar, pugem a descansar una altra vegada. Jo torno a treure el cap per l'obertura que dóna al penya-segat per veure si puc veure com reaccionen els cranc a tanta distància nostra. Puc veure 4 crancs de la grandaria d'un carro. Em dirigeixo a Vereth, li demano el bastó. Me'l cedeix i corro cap al penya-segat disposat a llençar aquest objecte maleït. M'intenten parar. No podran si jo m'hi oposo. Estan massa lluny. No obstant això, deixo que m'argumentin per què hauríem de quedar-nos aquesta maledicció. Em convencen. Em diuen que tornem a la Fortalesa i que deixem aquesta guarida. D'acord. Pensava que volien seguir i si seguíem volia assegurar-me que res ens perjudicaria. Però si marxem podrem investigar aquesta troballa. Els ulls del tiefling s'obren de bat a bat quan li torno el bastó al mag.

Tornem a la fortalesa ja de nit. L'equip decideix que ens hem de quedar el bastó per treure'n un trellat. Jo considero que ens hem de treure de sobre aquest perill innecessari. Ens donen 500 peces d'or per quelcom que, tenint-ho nosaltres, ens pot acabar perjudicant. On està el problema? Pensava que el tiefling apreciava els diners per sobre de tot. Veig que és més de coses extravagants.

Marxo a descansar. Què se n'haurà fet de l'elf? Si el veig li podré dir que Brom és de confiança. Ha donat la cara per tot l'equip. Somric, avui el semiorc s'ha estampat i té el nas una mica trencat. Adrick necessita un respir. Se'l veu aixafat.

I jo? Jo tinc ganes d'aventura, sóc un lluitador, a veure fins on ens portarà aviat la Fortalesa.

[Pep Blasco]

Part 3: El Far dels Crits Angoixants

Passem un dia sencer a la fortalesa. Ens despertem pel matí i segueix fent la mateixa merda de temps. La badia segueix plena de boira com de costum.
Ens han arribat rumors que un grup de guàrdies han tornat atemorits del far que hi ha a l'oest de la fortalesa. El far està situat a un punt estratègic a l'entrada del riu. La intenció és revifar el transport en vaixell pel riu i el far serà de gran utilitat per això el volen recuperar.
Ens posem d'acord ràpidament per anar a visitar el far. Sortim de la fortalesa Illiam, Vidocq, Brom, Verth, Dimas i Adrik.

Als pocs quilòmetres caminant per la costa ens crida l'atenció una manta de crancs que hi ha a la platja. A l'apropar-nos ens quedem sorpresos al veure que els crancs tenen quatre pinces. Vereth conjura alguna cosa per intentar detectar màgia i de sobte els crancs venen tots junts cap a nosaltres, de fet van cap a ell. Aquí passa alguna cosa estranya!!! Aquests crancs estan impregnats de Vis. Els recollim amb els sacs de dormir de Brom i Vidocq i tornem cap a la fortalesa. No seria encertat anar d'exploració amb una saca de crancs. Desprès de discutir-nos una estona amb Trempton ens els regateja fins comprar-los a 60po tots. Reneguem una mica però acceptem el tracte, que hem de fotre nosaltres dels crancs. Tots menys un grapat que s'ha quedat Vidocq que de tant en tant va fent mossets de cranc. També ha aprofitat per comprar una gàbia de xarxa per poder-ne capturar més si en tornem a trobar. No li ha agradat embrutar el seu noble sac de dormir amb merda de cranc.
Tornem a sortir direcció al far. Aquest cop premem el pas per poder arribar ràpid. En arribar ens trobem un far vell d'uns 12 metres de diàmetre i 4 plantes d'altura amb la porta principal tapiada i unes escales improvisades de fusta que pugen envoltant-lo fins dalt de tot. Sembla que l'han començat a restaurar però han marxat a mitja feina. Pugem tots poc a poc per no enfonsar l'escala amb el nostre pes. Un cop dalt de tot veiem una arqueta que ens permet entrar dins. Al primer pis no hi torbem res. Està endreçat i sembla ser el dormitori dels guàrdies que vigilaven el far. Una altra arqueta ens deixa baixar a la següent planta. Aquesta està pitjor, una olor ofenedora mescla de peix, mar i greix de balena ho invadeix tot. Mentre regirem aquesta planta sentim un crit angoixant que ve de la part baixa del far. Veiem que per seguir baixant ens hem de posar per unes escales de cargol situades al mig del far. Per les escales puja un corrent d'aire prou for, és com si el far estigués connectat al mar d'alguna forma. Baixem al segon pis. Aquí el terra està parcialment enfonsat, per accedir a la planta hem de fer un salt que per les meves curtes cames sembla llarguíssim. Mentre estudiem com saltar els que estem pel darrera sentim soroll a la part alta del far. Vidocq, Vereth i jo mateix pugem a veure que passa. A l'arribar a dalt veiem que l'arqueta està tancada. Vereth i jo apuntem a la porteta amb la intenció de matar qualsevol cosa que tregui el cap i Vidocq amb molta prudència s'enfila per l'escala, treu una simitarra i hàbilment utilitzant-la de mirall veu per una escletxa de l'arqueta a un Kuotoa distret mirant-se el mecanisme del far. El tiefling impulsiu i inconscient surt de cop cap a dalt per sorprendre al Kuotoa. Mentre l'ataca un altre kuotoa ha tancat la tapa de l'arqueta i si ha quedat a sobre. Provo d'obrir la tapa però no puc. Hem perdut tot l'avantatge tàctic que teniem. Vereth i jo sentim cops, gemecs i crits. Finalment aconsegueixo obrir la tapa. Al poc reduïm als Kuotoes. Un d'ells s'ha esclafat contra una roca al peu del far. Veiem com un grup d'uns quans kuotoes és miren les restes del seu company però no estan per pujar a lluitar. Els veiem que marxen.

Tornem amb els nostres companys a la segona planta. Em rebento els morros dos cops contra el mur de l'escala abans d'aconseguir saltar el terra enfonsat. Sento rialles al meu voltant. M'és igual, si cal me'ls rebento deu cops però jo passo, els nans som tant àgils com qualsevol altre si ens ho proposem!!
No hi ha res destacable tampoc. L'única cosa que ens intriga és una nota que trobem junt un cadàver d'un humà que s'havia tancat a una estança on s'hi pot llegir “Estan venint!!!”.

A la planta baixa veiem que la porta del far està tapiada en pedres per la part de dintre. Sota de tot del far davant nostre s'obre un gran forat al terra, seguim sentint crits de tant en tant i ara tenim la certesa que venen del forat. Vereth il·lumina una pedra i la tira al fons de forat. Molt profund, li perdem la vista a la pedra però sentim clarament el vent i olorem l'aigua salada del mar. No ens ho diem però ja sabem tots que aquest tunel possiblement l'utilitzen els kuotoes per accedir al far.

Illiam ens diu que anem passant. No sé que ha de fer però ens diu que no ens acompanya. Elfs, sempre van a la seva. No li donem importància però tots pensem “un menys a repartir”.

Lliguem una corda per baixar més segur. Brom i Vereth van davant. Ens confirmen que han arribat i anem baixant la resta. Baixem uns 20 metres. Quan arribem baix ens diuen que han sentit passes. Brom ens remarca que era soroll de 2 bípedes i que un portava una ungla tant llarga que picava contra les roques al córrer.

Em poso davant, no tinc ganes de que cap semiorc vagi trepitjant trampes per un passadís fosc, sinuós i intricat. El passadís es comença a eixamplar. Em paro en sec. He vist un fil tensat davant meu. Al seguir-lo veig un munt de ferralla de restes del far. No és cap trampa, és una alarma, rudimentària però efectiva. Els ho faig saber.

Ens estem aproximat a la pedra lluminosa que minuts abans havia tirat Vereth quan una cosa llefiscosa em passa fregant la cara, sento com impacta a algun company. És una fletxa kuotoa. Entro corrent al mig de la caverna on està el kuotoa i em llenço a terra, em perden tots de vista. Des de la meva posició en veig un altre just al costat del passadís on tinc els companys.
Entre la poca llum, el terra irregular i l'habilitat dels kuotoes per esquivar-nos ens costa molt reduir-los. Un, dos, tres, quatre... no sé quants n'hem matat ni quants n'han fugit, però ens han deixat un pel ferits.
Ens reagrupem per curar-nos. Mentre veiem que hi ha diferents camins que surten de la sala. Veien que això es pot convertir en un laberint li deixo el llum de cap a Dimas per si ens perdem. L'altre humà pot il·luminar a voluntat si li fa falta. Passadissos, amunt, avall, sales, soroll d'ones i pudor a peix... Tornem a sentir els crits. Ara els sentim a tocar. Fem cap al que sembla ser un calabós tancat amb barrots de pedra calcaria i corall. Dintre veiem una aberració de la naturalesa. El que sembla ser un Kuotoa deformat, desgarrat. De dins seu surten com parts d'un cranc enorme. Se'l veu patir. Al passar per davant sembla com vingues cap a nosaltres a tomballons. Crida com si ens vulgues dir alguna cosa. Vereth si apropa conjurant per intentar entendre que diu el mutant però aquest en comptes de dir-li res li vomita una substancia blancosa plena d'ous de cranc damunt.
No li donem temps de res i li comença a fotre cops entre els barrots. Sembla que la closca de cranc és molt resistent als talls. Entre Dimas i jo li fotem foc i Brom insistent aconsegueix ferir-lo amb ganes. Cau mort calcinat al terra. Regirant la cel·la intuïm que la criatura devia ser alguna especie de xaman kuotoa, es veu que els kuotoes estan més civilitzats del que ens pensàvem. Vereth agafa el bastó del xaman, coses de mags.
Passem per una platja interior amb més crancs!!! Els veiem inquiets com el primer dia. Decidim marxar, ja tornarem quan no hi hagi kuotoes a recollir crancs.

Seguim avançant pels passadissos, més bifurcacions i obertures això és un laberint. Arribem a una obertura on torbem una passarel·la i veiem el mar a sota i alguna passarel·la més a diferents altures. Brom valent creua i arriba a una estança tancada. No hi ha res, però ens serveix per saber que els illots grans del voltant del far estan connectats amb passarel·les. Reculem i fem cap a una altra passarel·la, aquesta amb una porta a l'altre costat. Passa Brom, obre la porta i de sobte la passarel·la es plega i Brom cau!!! Sort que el portàvem lligat. Entre tots fem força per pujar-lo. Quan casi el tenim a dalt ens ataca un arquer Kuotoa pel darrera. Vereth està nerviós i li falla la punteria. Em miro als altres dos que aguanten la corda i em confirmen amb la mirada que poden ells sols. Solto la corda i trec l'arc. Ara sabrà qui sóc!!!
No sé que ha passat. He tensat l'arc com sempre i al soltar la corda la fletxa explota en mil estelles que sem claven a la cara!!! Els meus ulls!!! Només veig sang, la meva sang!!!
Caic agenollat. Només sento espases i els grunyits del kuotoa morint. Noto com m'agafen, pel tacte de l'armadura sé que és Vidocq. Hem de sortir d'aquí, hem de buscar un lloc per curar-me.
Correm cap a l'exterior, em vaig repenjant per les parets, no sé d'on ve però em noto com m'entra la punta d'una fletxa entre les costelles. Caic desplomat, la vida se m'escapa.
Em desperto tirat al terra, noto un pes damunt. Tinc a algú sobre meu. M'aparto com puc la meva pròpia sang dels ulls i veig la cara de Brom a un pam de mi, no se que m'ha degut fer però m'ha fet tornar d'entre els morts. Entreveig que han tingut feina matant kuotoes. Pugem a les galeries de dalt a descansar. Mentre descansem els ferits Dimas s'havia abocat al sortint que dóna dalt la platja interna torna nerviós dient que ha vist uns crancs enormes. Intentem tornar a baixar als passadissos de sota però els crancs petits venen en massa i ràpid, ho omplen tot. Veiem clarament que van darrera del bastó del xaman. Davant la impossibilitat de seguir pels túnels i temen que no podrem afrontar una lluita amb els kuotoes i crancs gegants som sensats marxant cap a la fortalesa.
Un cop allí ens discutim pel bastó del xaman. Un bastó màgic que el podem vendre força bé però també hem vist que els crancs el seguien hipnotitzats i ens pot ser d'utilitat. Finalment no el venem.

[Kokuoh]

Grans relats. Es nota la diferència dels punts de vista. M'encanta!!

Per cert, lo de l'ungla m'ha matat xD