Data: 22 - Maig - 3520 Calendari del Regne de Ciutat Capital
Duració: 2 dia
Integrants: Vidocq, Vereth, Brom, Adrik i Dimas
Baixes: Cap
Hi ha gent covarda, però que uns milicians marxin per uns sorolls no té nom. Diuen que el que se sentia dins el far situat al davant de la Platja de les Quatre Pinzes era esfereïdor. D'acord, que castiguin als covards i que s'assegurin de què no puguin tornar a servir a ningú. Per Tolbot, un soldat covard és pitjor que un soldat mort! Vull anar al far i veure què hi ha allí. Em crida l'atenció. Bé, ens crida l'atenció a tots menys a l'elf. El seu recel envers Brom crec que ha provocat que no s'hagi sumat a l'aventura. Potser ens segueix d'aprop vigilant els seus passos. Estiguem alerta. Mai se sap com poden acabar els conflictes no resolts.
Marxem en direcció al far. Segueix plovent. Massa. La mar està brava. Intueixo perill, m'agrada. Els trons se senten a la llunyania. Algun déu ens avisa, hem d'anar en compte. En compte? Vidocq no sap què vol dir aquesta paraula. Només arribar a terra veu una catifa de crancs petits i s'hi aproxima abans de què la resta ens n'hàgim adonat. Jo m'aparto uns metres. No és normal que hi hagi tants crancs junts. Deuen ser cries. La mare no déu estar molt lluny. Mentre m'aparto de la resta veig que el mag fa uns gestos i diu unes paraules que no puc arribar a entendre i, sobtadament, tots els cranquets en massa comencen a córrer cap al grup. Vidocq sembla feliç amb uns quants crancs revolotejant per les mans. Adrick i Brom corren en direcció a un altiplà. Jo agafo a Vereth i me l'enduc corrent. És l'únic humà del grup i em reconforta. Ell aprofita que jo el transporto per tornar a gesticular i nombrar paraules estrambòtiques que acaben per provocar la paràlisi d'uns quants crancs. Li pregunto que què ha fet i em respon que ha tirat un encanteri d'adormir. La resta de crancs s'aproximen. Adrick, Vidock i jo seguim corrent, aquesta vegada deixo el mag a terra, se'l veu capaç d'afrontar el perill tot sol. Dit i fet, en uns instants tots els crancs es queden quiets... i Vidocq i Brom comencen a guardar crancs a les seves motxilles. Volen vendre'ls perquè segons ens ha dit el mag porten Vis. Adrick i jo volem seguir endavant. Brom i Vidock, àvids de riquesa, volen tornar a la fortalesa per vendre els crancs i treure'n un bon pessic.
Marxem a la fortalesa. Ens ofereixen 60 monedes d'or en total. "Agafem els diners i marxem" comento. La veritat és que em molesta perdre el temps però els diners ens aniran bé. Bona feina. No ho dic, m'ho callo. Aprofito per comprar un xiulet i una bossa plena de boles de rodament. Qui sap? No ocupen massa lloc i ens poden ser d'ajuda.
Tornem al far. Plou, no para. L'edifici, vell, està emplaçat sobre un penya-segat amb una pendent negativa. La porta d'entrada està tapiada però una escala de fusta que sembla ja corcada envolta l'edifici fins arribar a dalt de tot. Pujo, anem d'un en un. D'altra manera l'escala corre el perill de trencar-se. El far té un engranatge que no sé massa bé com funciona. Mai abans havia vist un far de tan a prop, la veritat. Fa pudor a peix podrit. Obro una portella per anar al pis de baix. Brom baixa amb mi, encenc una torxa. Més olor a peix podrit, la ferum molesta. Tot està molt desordenat. Recerquem per les habitacions però sembla que algú hagi saquejat l'edifici. Alerta, ens sembla sentir un crit agònic. Ja està, bé de baix. En breu descobrirem què era allò que va fer perdre el control dels esfínters de la milícia. Seguim baixant. Arribem a una habitació plena de grassa de balena. No hi entro no sigui cas que provoquem un incendi amb la torxa, entra Brom tot decidit. Troba un cadàver molt deteriorat, també un pergamí que sembla resar "Marxem d'aquí". Covards, de marxar res. Proposo seguir baixant. Vidocq, Aldrick i Vereth senten uns sorolls que vénen dels pisos de dalt i pugen. Brom i jo arribem a la planta baixa. Algú ha tapiat a consciència la porta d'entrada. El so del vent ens fa parar atenció en una escletxa al terra, sembla un passadís cap a un soterrani. Això potser agrada al nan.
Passen uns 2 minuts i la companyia no baixa. Brom puja per veure si els hi ha passat alguna cosa. Jo el segueixo no massa convençut. Quelcom o algú ha caigut des de dalt de tot al terra. Ho sentim. S'ha degut fer molt de mal. Esperem que no hagi sigut dels nostres. No arribem al segon pis que tornen Vereth i Aldrick sols. Ens expliquen que els han atacat uns homes peix. Kuotoes, segons ens van dir a la Fortalesa. Malparits. Què fa Vidocq allà dalt? Quin tio més estrany. Proposo cremar les escales de fusta per evitar que puguin fer-nos una emboscada igual a la que ens volien fer. Si volem sortir sempre podem deixar unes cordes al pis de dalt i baixar-hi quan vulguem. La resta no està per la labor. Són temeraris, sobretot Vidocq que, qui sap per què, s'ha quedat a dalt. Ell Crida al perill i el perill tornarà al seu encontre.
Abans de tornar a la planta baixa volem investigar una habitació del primer pis a la qual només podem accedir d'un salt, pel mal estat del terra. Brom i jo passem sense problemes. Adrick ho intenta, el terra peta i es fot de morros contra la pared. Sort que jo l'aguantava. Ho torna a intentar. Torna a caure. Per ser lladre, no és massa àgil. A la tercera ho aconsegueix. Busquem però no hi ha massa cosa. Només un altre crit agònic que ve de la planta baixa. Els meus braços es tensen, no de por, d'adrenalina. Comença el perill, crida l'aventura.
Un cop estem tots baix lliguem una corda amb un garfi al marc d'una porta per baixar amb el mínim risc possible. Primer baixa Brom. Jo penso en els meus pares... Penso en la sang que derramaré. Comencem a baixar... A veure què ens espera.