Vereth està convençut de què ha mort i ha ressuscitat. Me'l crec. Alguna cosa ha canviat en ell. La resta seguim igual. Amb les nostres disputes internes però, de moment, encara vius i amb ganes d'aventura. Tenim les nostres diferències, i no en són poques, però el desig d'aventura ens fa emprendre el camí junts una i altra vegada. L'excepció és Vidocq potser, qui comença el camí amb nosaltres però el sol acabar tot sol.
Després de dues setmanes tornem a l'Arc de Triom que es troba al sud del Bosc Lluminós. Aquesta vegada hi anirem per una vall, camp a través. Després d'una bona estona caminant i rastrejant en busca d'algun perill, Brom veu el que semblen Huargs a la llunyania, en un turó. Altra vegada ens desviarem del nostre objectiu. Aquesta vegada, però, n'estic totalment d'acord. Anem a intentar esbrinar què fa aquell animal allí i si és la mascota d'algun ésser humanoide despreciable. Pugem amb molta cautela fins que veiem uns reflexos en un arbre. A mi em semblen reflexos d'armadura i aviso als companys.
Decidim que Brom s'hi aproximarà intentant no fer soroll per veure què s'hi cou allí, en aquell arbre i nosaltres ens quedarem quiets esperant a què torni. Tant bon punt marxa Brom no sé què coi passa que sento unes fletxes passar a uns metres de nosaltres. Giro el cap i em veig a Vidocq corrent deixant-se la pell per arribar a l'arbre el més ràpid possible. El sentit de la disciplina d'aquest tio és perjudicial per a la salud. Res, que jo avanço amb cautela no sigui cas que hi hagi una guarnició esperant-nos i no voldria que el Tiefling ens cagués el pla a tots.
Sembla que a l'arbre hi ha tres goblins que no paren de disparar al guerrer semiinfernal. Això sí, les bestioles tenen una punteria digna de robar riallades. No n'encerten a penes ni una. Quan Vidocq arriba a l'arbre sentim el xocar de les espases i és llavors que veig que no hi ha remei, que hauré de córrer per ajudar-lo. Vidocq s'enfronta a tres petits éssers verdosos i asquerosos i jo també tinc sed de lluita. Arribo just per carregar-me'n a un que li anava a etzibar una fiblada al meu company i Vidocq sense pensar que el goblin viu podria ser una bona captura li travessa l'estómac tot feliç.
A l'arbre veig restes d'armadura penjades. Ens havien preparat una trampa. Sort que els verderols aquests són estúpids i poc forts. D'altra manera Vidocq ja estaria a l'infern menjant-se crancs feliçment. Reprenem la marxa. Estem neguitosos els uns amb els altres per la decisió presa. Cal dir, que hi ha quelcom en Vidocq que envejo. La seva fascinació pel perill seria captivadora si no fos perquè m'agrada romandre viu.
Al cap d'unes hores noto que un Hobgoblin pujat a un Huarg ens està seguint des de la distància. Els meus companys també el veuen i em comenten que no és el mateix Hobgoblin de la primera incursió. Me dóna igual. Podem intentar emboscar-lo. No cau a la trampa. No s'hi aproxima. Ens observa distant. Res. Un altre dia serà. Ara sí, marxem cap a l'Arc. De camí ens trobem un altre goblin empalat. Tot i que és cruel m'agrada.
Arribem a la tercera Torre Solar. La que es troba al sud del bosc. Farem nit aquí dins tot i la ferum que hi fa. El Tiefling busca qualsevol excusa per tirar màgia. Sembla vacilar-nos tota l'estona. Ara tira un raig que neteja un tros de terra del fem que té incrustat. Ara encén una rama... La resta anem per feina. Fem tres guàrdies. Marxo a dormir i Brom em desperta al cap d'una estona. Ha vist uns llops des de dalt de la torre, entre 10 i 12. Jeuen mentre es miren la torre.
Brom intenta parlar amb ells. Els hi fa preguntes i la única resposta que obté és "Volem menjar, menjar, menjar-vos". Definitivament ens esperem a què es faci de dia. Surt el sol i ara sí. Cap a l'Arc de Triomf.
Però més curiositat que l'Arc ens la generen els pitons que hi ha al penya-segat i que van permetre al presumpte elf que quasi mata a Vereth fugir de nosaltres. Així que sense massa dilacions tots fem cap al penya-segat. Evidentment Vidocq vol baixar i diu que ho farà sí o sí perquè té ganes d'aventura. La mateixa història de sempre. Aquesta vegada, però, tots n'estem d'acord. Que baixi, si res va malament, un problema menys. Si tot va bé això que ens haurem trobat.
Vidocq ens manifesta que és el més capacitat per aquestes tasques. Jo, sense fer soroll el lligo a una corda. No cal posar-lo en perill més del que es posa ell mateix. Temps de fer-li els nusos sentim com Vidocq ens comença a donar ordres i en un obrir i tancar d'ulls Vereth li etziba una puntada de peu al pit que fa caure al company valent i dotat pel precipici. Brom i jo ens mirem al mag com si fos un traïdor. Esclatem a riure quan veiem que li tira l'encanteri de caiguda de ploma. De fet, l'humanoide vermellós i cornut s'ho mereix.
Al cap d'una estona i després d'haver descendit uns 40 metres Vidocq ens fa senyals. Sembla que ha trobat una guarida. Tot i que ens fa molta mala espina i com que a mi no m'agrada deixar les coses a mitges ens tirem amb un altre "caiguda de ploma" fins que arribem on està el nostre company. Les onades rebenten contra la roca i sembla que està pujant la marea. Entrem a la gruta. Estem tots molt justos. A penes podem passar i rebem alguna rascada. Finalment arribem a una petita esplanada on hi ha una porta de fusta. En ella Vidocq hi llegeix "Venjança". Ens transmet que això és escriptura drow. Sí, drow. El mag percep que aquesta està custodiada per un encanteri. No passa res. Brom i Vidocq la rebenten i una molsa verda fluorescent comença a il·luminar-nos. Un altre passadís s'obre al davant, tot cobert per aquestes plantes i per fongs que irradien llum. El semiorc tot curiós es posa a tocar les plantes. Vereth va per feina i les crema. No passa res de res. Al final del tunel ens trobem amb una altra porta. Aquesta vegada de ferro. Sembla que algú hi hagués tirat una bocanada de foc per obrir-la però és evident que no li va fer efecte. Altra vegada el semiorc i el semiinfernal s'esforcen a obrir la porta però no ho aconsegueixen. Aquesta està protegida per un encanteri encara més potent.
Després de molt de discutir decidim tornar per on hem vingut. Quan sortim a les roques, l'aigua ja ens va pels turmells i una fletxa ens passa fregant. Des de dalt del penya-segat ens esperen. El mag tira un encanteri, una boira comença a brollar d'on som nosaltres i abans que ens matin sortim nadant. Vidocq i jo deixem les armadures, no sigui cas que ens ofeguem pel seu pes. No sense dificultats arribem a una platja... Ara ja sabem qui va atacar-nos l'altre dia a l'Arc, ara ja podem tornar a la Fortalesa. Ara ja podem començar a ser més sensats.
Gremi Lúdic Desperta Ferro
Jocs de Rol, Taula, Wargames, Cartes i altres vicis lúdics a les Terres de l'Ebre
