Expedició 6: Els colons perduts

Llistat d'expedicions, descripció del que ha passat.

Expedició 6: Els colons perduts

EntradaAutor: Roman » 11 jul. 2016, 01:25

Se'ns fa saber que seguint el curs del Riu Gran, en direcció al sud, s'han perdut 5 colons que anaven a la recerca de noves terres que conrear. Ni Adrik ni Illiam vindran amb nosaltres. Vereth, Brom, Vidocq i jo decidim anar al seu rescat.

Ens dirigim cap al Far dels Crits Angoixants. Aquesta vegada passarem de llarg amb total seguretat. Brom i jo no estem per la labor de perdre més temps amb crancs... El riu és caudalós, si Illiam estés amb nosaltres es fascinaria per la vitalitat que arrossega. Mentre em delecto amb el curs de l'aigua Brom observa un drac cromat, de color blau. Ens explica que se suposa que aquest tipus de dracs són malignes i molt intel·ligents, també perillosos. Aquest, però, és petit, de la mida d'un cavall petitó. Passa prop nostre. Ens amaguem no sigui cas que comprovem la seva brutalitat.

Seguim el camí fins que divisem els Aiguamolls que donen nom a aquestes terres. El terra és completament negre, un negre no natural que s'expandeix allí on la nostra vista és capaç de veure. Negror i aigua, comencem a xafar terreny humit. Al davant nostre un munt de tolls s'escampen per la zona. Farem nit aquí... Busquem un bon lloc per descansar i refugiar-nos de possibles depredadors blaus. Abans, però, aconsegueixo veure el que sembla un poble convertit en runes. Una desena o vintena de parets sobresurten d'un dels tolls, a uns 200 metres.

Aquesta nit no fem foc. No volem cridar l'atenció. Brom fa guàrdia, un sol torn, el seu. Al despertar ens explica que ha vist com una llum blanca tremolava a l'alçada de les runes. Ens assegura que no era res semblant al foc. En fi. A les runes que anem. Al davant va Brom. Nosaltres ens esperem. Veiem com poc a poc es va afonant mentre avança fins que l'aigua li arriba al coll. Segueix avançant i comença a pujar. Ens fa senyals. Sembla dir-nos que el seguim, que no hi ha perill. Allí que anem.

Arribem a les ruïnes, l'aigua ens arriba als turmells. Aquest "poble" sembla antic, deglutit pel pas del temps però ens sorprèn el fet que el terra estigui treballat amb panots. Hi ha panots que semblen d'obsidiana però sembla que la negror hagi crescut per sobre d'ells. La negror sembla que tingui fam i que s'estigui menjant o creixent per damunt de la terra que hi havia aquí. Vereth conjura. Detecta que aquest paratge té màgia, hi ha una aura que encercla el poble i una altra, més petita i més potent, al mig del poblat que sembla un conjur de transmutació. Aquest segon cercle es correspon curiosament amb unes pedres posades en cercle. Vereth en vol extreure una. L'ajudem i en veiem unes inscripcions. El mag no entén res i molt menys ho entenem nosaltres. Aixequem una altra pedra i res de res.

Total que, com no, ocurrència. "Podem agafar les pedres i vendre-les a la Fortalesa" sento dir. No vull saber qui ha estat. Cada pedra pesa 30 kg i n'hi ha una vintena. Al final ens n'emportem 4, molt al meu pesar. Les deixarem al cau on hem fet nit. Abans però fem una volta pel "poblat" i no trobem altra cosa que un penjoll amb el signe de Pellor. Res de llums tremoloses... Res. Un penjoll que bé podria ser d'un colon. Sembla un penjoll humil, de pobre. Em sento a disgust en aquest paratge, la màgia no m'agrada. Marxem? Gràcies. Trobem un camí afonat només un pam respecte al poble que ens porta a les afores d'aquest toll amb moltes menys molèsties que el camí pel que havíem vingut.

Decidim que, extretes quatre pedres, i sabent que allí hi ha màgia ens hem de quedar a fer guàrdia aquesta nit al mateix lloc a veure què veiem. Fem nit. Vidocq i Brom fan guàrdia. No succeeix res de res. Vereth torna al cercle i intenta detectar màgia però el conjur de transmutació que el guardava sembla haver-se dissipat. Serà per les pedres que hem extret. Ho deixem córrer. Seguim en direcció al sur a la recerca dels pagesos colons. Després d'unes hores de camí ens trobem amb una fogata apagada, unes mantes, quelcom de menjar i poca cosa més. Olora a colons aquesta troballa. També fa olor a perill.

Brom parla amb rata que li comenta que aquest és un lloc perillós. Un animal molt gran i blavós s'ha menjat a tota la seva família i a un munt d'animals més. A Brom li sembla el millor lloc per passar una altra nit. Brau!!! Jo ja no em sento en cor de dir res. Farem nit aquí. Esperem a què es faci fosc. Vidocq és l'únic que està despert. M'adormo amb una dolçor paradoxal. Em desperten uns crits esfereïdors. Veig a Vidocq tot ple de cremades i, sobrevolant per damunt d'ell, al drac blau. Brom s'atansa a defensar-los. L'escena em gela la sang. Una alenada de rajos surt de la boca del "llangardaix" i el tiefling cau al terra fulminat mentre que l'orc es manté en peus com si fos un pollastre rostit. No ho dubto. Marxo cames ajudeu-me. Dimas mort és menys útil que viu i aquí no ens espera sinó la mort. Premo fort el cul i deixo que els meus peus em guiïn per sortir del camp de visió d'aquest monstre en miniatura.

Al cap de dues hores apareix Vereth. Mitja hora més tard veig a Brom. Vidocq arriba l'últim. M'alegra. Pensava que estava mort. Temps d'arribar s'asseu, encara tremola, i ens explica que amb el raig havia caigut desmaiat i que quan ha obert els ulls s'ha vist la boca de la criatura a punt de provar la seva cama. Amb un cop de sort s'hi ha pogut escapolir i escapar de les seves gargamelles. Els colons? Ja els hem oblidat. Tornem a la fortalesa. Si hi havia colons, segur que ja no estan. Si ens pregunten. Sembla que el drac se'ls ha menjat, sembla que haurem de caçar el drac.
Avatar de l’usuari
Roman
 
Entrades: 163
Membre des de: 19 gen. 2014, 16:39

Torna a: Expedicions

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants