Autor: Zodd » 06 ago. 2016, 13:36
El drac se'ns ha escapat un altre cop. Atribueixo el fracàs i la responsabilitat sobre els meus hombros. No vaig estar a l'altura del moment, tant Illiam com Brom van fer una recerca excel·lent per trobar el drac, anàvem els cinc de la companyia en formació de punta de fletxa (o "cunya") per no ser sorpresos i actuar en prestesa. El drac va agafar la iniciativa, però no ens va sorprendre, estàvem preparats per a l'enfrontament, havíem gastat tots els nostres estalvis per preparar-nos, amb xarxes, arpons, garfis i armes. L'únic factor que no teníem en compte va ser l'aparició de kóbols. Però aquest éssers són els que menys em preocupen, entre la pantera de l'elf i la màgia de Vereth els van controlar en tot moment.
El drac va començar a aixecar pols del sòl i va crear un tornado elèctric que, amb molta mala sort, va atrapar a Illiam. Brom per la seua banda va començar a tirar les trampes al drac per fer-lo baixar i immobilitzar-lo. Ho va aconseguir fins a cert punt. Per la meua part li vaig tirar més de tres cops el meu arpó a la bèstia escamada, però cap d'elles vaig encertar. Finalment vaig desistir i vaig intentar tirar la meua xarxa però vaig fracassar estrepitosament. El drac es va poder escapar de la seua presó i va reanudar els atacs a la companyia. En aquells instants temíem per la vida de l'elf, s'havia deixat de moure i el seu cos dansava entorn el tornado. Vam prioritzar la vida dels nostres companys i vam decidir curar-nos de les nostres ferides.
Vam tornar amb les mans buides a la fortalesa, decebuts però amb més ganes de venjança i odi, una força que hem de canalitzar com el ferrer quan forja una espasa. La espasa que tallarà el cap del drac blau.
David
