No vaig poder assistir a la darrera incursió, em van enviar a caçar goblins amb una colla de pagesos. Ja m'ha contat el boig d'en Vidocq que es van tornar a enfrontar amb el drac. És una bogeria enfrontar-se a dracs, sobretot amb el greu d'indisciplina del nostre grup. El cas és que ho trobava a faltar. No sé per què però la capacitat d'autodestrucció del grup m'aporta quelcom que necessito malgrat no ho demostri. No vull imaginar què passaria si em mostrés partícip dels seus anhels.
Avui tornarem a pel drac. Creuarem el riu amb una barca. Salparem una mica més al sud del far. Ja m'entren saliveres, intueixo sang.
Mmmm. En arribar a la riba Illiam i jo intuïm moviments a l'altra banda de riu. M'oblidava, també ens acompanyen Vereth el ressucitat, Vidocq l'aristòcrata i un altre humà, Bernd, que s'il·lumina cada vegada que veu quelcom brillant o or. Som "Els impossibles dels aiguamolls" i anem cap al perill, ho noto, ho notem. La corrent es tènue aquí però ens deixarem arrossegar una mica per allunyar-nos de la criatura que s'amaga darrere els xops de l'altra banda. Només toca terra Bernd i jo ens dediquem a amagar la barca. Illiam, la seva pantera i el mag es dirigeixen, no amb massa cura, cap a la zona on ens havia semblat veure moviments. Puc sentir a cada pas com el mag es queixa. Altra vegada caçadors caçats? I Vidocq? Com sempre a la seva.
Després d'uns minuts tornen. Res a contar. Normal, per altra banda amb el soroll que propagàvem. Ens endinsem al bosc. Allò és un kobold? Bingo. Li disparem. Està dalt d'un arbre. Porta una armadura verda, com la dels antics colons. Tocat i al terra! Així sí! Correm cap a ell. Està viu. Aprofitarem per interrogar-lo. Bé, no parla el nostre idioma però li dibuixem un drac perquè ens indiqui la direcció. Zaaaaaas i bocabadats veiem com una fletxa li traspassa el pit i cau inert. La mateixa manufactura que la fletxa dels drows que ens va causa estralls. Una fletxa mortífera.
Illiam marxa en direcció al tir i comença a tirar fletxes. El mag tira diferents conjurs i els altres com jo també ataquem a distància. En arribar al lloc veiem una preciosa elfa creuada per tres fletxes, mig congelada i sobretot morta. Illiam està petrificat. Ell ha estat el primera a disparar-li i a tocar-la. És una elfa, ens hem carregat a una elfa. I un elf ha participat de la carnisseria. Dono fe de què som indisciplinats fins a tal punt de què ens posem abans en perill a nosaltres mateixos que als nostres enemics.
L'elf crida al puma i ens diu que necessita marxar per donar sepultura digna a la difunta. El sentiment de culpa té aquestes coses. Jo també el vull acompanyar però no em deixa. Així que seguirem. Veníem a buscar dracs i dracs trobarem.
Després de viatjar força estona divisem el que sembla una torre amb un drac sobrevolant-la. Allí que anem. Ens aproximem fins veure que serà impossible entrar per la via directa. La fortalesa està custodiada. Però Bend s'ofereix a buscar una alternativa i troba una claveguera. Molta merda amics! Rebentem els barrots i entrem. Fàcil i escatològic. Un cop a dintre la merda ens arriba als turmells i la seva flaira al nas. Entrem a un habitacle situat a l'esquerra de la claveguera i sembla que tot això és roca no tallada, com si el temps i la merda l'haguessin anat perfilant. Estic pensant en les meues cabòries que de sobte ens cau una criatura pestilent i horripilant al damunt. Merda! Merda! I més merda!
A mi em fereix i m'intoxica, ho puc notar. D'un sol cop és capaç de ferir-nos a uns quants. Maleïda criatura. Ens esmerem a reduïr-la però "pumba" el mag i l'aristòcrata cauen al terra tot perdent el coneixement. Ara me quedo jo atontat, després Bernd o era a la inversa? No ho recordo. Ens deixa magullats. Per sort, aconsegueixo esquivar un cop i puc veure una ferida oberta on clavar fins al fons la meva espasa. Tots sagnant, el maleït monstre mort.
Vereth no s'aixeca, aquesta vegada ni jo sóc capaç de robar-lo dels braços de la mort. Vereth ha de ser enterrat a la fortalesa. Nosaltres necessitem descansar. "Vereth, mort dues vegades" el seu epitafi resa i nosaltres li dediquem els nostres silencis, alguna llàgrima i el nostre reconeixement. Vereth, mort dues vegades t'honrarem amb els nostre actes. Mai rendits els impossibles dels aiguamolls. Ara que sabem on està el drac li plourà la nostra fúria. Que l'esperit de Vereth ens guii.
Autor: Roman » 07 ago. 2016, 14:17 