Expedició 14: L'illa de les flors sirena

Llistat d'expedicions, descripció del que ha passat.

Expedició 14: L'illa de les flors sirena

EntradaAutor: Roman » 11 set. 2016, 15:51

Arribo nou a la fortalesa, em dic Ainu i m'envien aquí a explorar. Em posen a la mateixa taula que un halfling prou altiu i d'un dracònid negre que se pensa que tothom està en contra d'ell. En arribar podem veure que un nan amb una armadura pesada, un tiefling que sembla boig, un semi-orc o humà molt lleig i un humà robust i poc llest (o això sembla) i un halfling caminen contents mentre parlen sobre un drac blau.

El Halfling altiu, que s'asseu amb nosaltres, s'ens presenta i ens comenta que una de les lleis de la fortalesa consisteix a sortir d'expedició el primer dia de reclutament. M'agrada la idea d'explorar nous camins, sobretot si hi ha possibilitats de nous sabers. Reed Perry, el menut, ens proposa anar a investigar una illa propera. Ens comenta que vol una aventura fàcil, sense complicacions. Ens sembla bé i partim. No sense abans tastar la beguda negra d'Arenisca.

Partim amb una barca. Voregem tota la illa que veiem que compta amb dos turons i per l'extrem nord està rodejada de roques a banda i banda. L'illa central sembla molt frondosa al sud i decidim buscar una platja a l'altra banda. En arribar veiem una barca, una mica més gran que la nostra, destrossada pel pas del temps. Deu fer uns 60 anys que està allí. A uns 200 metres veiem unes ruines del que semblava un poblet. Perry s'ofereix a investigar, descobreix un ós-òliba, dormint profundament. Tiro un conjur per comunicar-me amb ell en silenci i m'explica que al seu cau hi ha una capa verda dels antics rangers i també una armadura. Ell també fa un encanteri i aconsegueix treure la capa que surt volant. Sembla màgica, m'agrada.

Ens endinsem al bosc frondós fins que en un dels turons hi veiem pedra negra. Reed ens explica la història sobre aquest material. Explorem la zona i descobrim una coca negra, negra com les escames del dracònid. Hi entrem, a l'entrada una de les pareds conté un missatge escrit que sembla infernal. No l'entenem, de moment. El halfling còpia l'escrit. Més a dintre hi ha un cadàver que porta quelcom a la cadavèrica mà. El halfling torna a pronunciar unes paraules i l'objecte de la mà s'atansa a nosaltres. És un penjoll que sembla dedicat al Déu Pellor. Desprén màgia. Per tant, me'l quedo per investigar-lo.

Passem la nit allí. Jo faig la primera guàrdia. Al cap d'una estona concentrat començo a sentir unes veus infantils cantant. Desperto al halfling, no em fa gaire bona pinta. Decidim aproximar-nos a la sortida però no veiem res. Al cap de dues hores, però, em comença a fascinar la veu celestial i començo a córrer en direcció a ella. Perdó, hi ha moltes veus i jo vaig cap a la més propera. El menut m'intenta agafar però no pot i quan ja estava davant mateix noto com un pes pesat em cau a sobre. El dracònid m'agafa i mogut pel deliri de la música m'ofenc i començo a insultar "Malparits, socialistes, fills de puta, deixeu-me atansar a la música celestial".

Lo següent que recordo és estar emmordassat dins la cova. Tornant en mi m'expliquen que les veus venien d'unes plantes estranyívoles que tenien uns fruits estranys i que aquests eren verinosos. Una anècdota en definitiva.

Seguim investigant tota la illa fins detectar presència de kuo-toes en una duna situada a uns metres de la illa i que deu fer uns 50 anys devia ser-ne una platja d'aquesta. Rastres a tot arreu de kuo-toes. No arrisquem. Tornem a la barca per informar a la fortalesa. Maleïts! Els kuo-toes ens han robat la barca. O això sembla.

L'habilitat del mariner Perry ens permet fer una barca solera improvitzada d'allò més robusta. Tornem a la fortalesa després de suar.

Un cop allí traduïm el missatge infernal que resa "no ajunteu els collars". Doncs els ajuntarem, ja està decidit. Quan ja semblava que per avui no tindríem més emocions ens apareix una hiena bípeda acompanyada de Trenton i aquest ens obliga a fer-la companya nostra. Perry la coneix i no li fa massa gràcia. Però pel que sembla aquí tots són prou desgraciats i tristos, en lo bonica que és la vida.
Avatar de l’usuari
Roman
 
Entrades: 163
Membre des de: 19 gen. 2014, 16:39

Torna a: Expedicions

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant