Expedició 26: Ainu el Transcendent

Llistat d'expedicions, descripció del que ha passat.

Expedició 26: Ainu el Transcendent

EntradaAutor: Zodd » 09 des. 2016, 04:51

Tardor de l'any X - Aiguamolls Negres


Pròleg:
Escric aquesta crònica amb la finalitat de recordar les últimes gestes d'un mag que tots els germans de la Fortalesa dels Aiguamolls Negres el coneixíem com Ainu "el boig". Ainu va fer la seva última expedició al mes de desembre de l'any X a l'edat de X i amb la seva decisió va saldar el seu deute amb el món i així poder alliberar-se de la seva condemna. Aquesta crònica, a més a més, ha de servir per a informar a tots els erudits -presents i futurs- de tots els esdeveniments ocorreguts en aquesta empresa a les terres negres dels Aiguamolls. Jo sóc Stroheim, explorador de la Fortalesa dels Aiguamolls qui juntament amb Illiam, Linara, Medrash, Reed i Thorin vam compartir l'ultima expedició d'Ainu. Tot seguit explicaré els fets ocorreguts amb la màxima fidelitat possible.




Expedició 26
Expedicionaris de la Fortalesa Negra: Ainu, Illiam , Medrash, Reed, Stroheim, Thorin.
Dos elfs, un dracònid, un mitgerol, un nan i un tiefling.

El dia era gris, el sol a penes es deixava entreveure entre un mantell de núvols densos que semblava que es concentressin direcció est, direcció a la Fortalesa del Drac. Són aproximadament les 6 del matí quan els primers expedicionaris comencen a reunir-se a la Taberna d'Arenisca, entre ells estaven Thorin, Illiam, Luke, Adrik, Medrash, Reed, el propi Ainu i jo mateix. Vam seure tots a una taula llarga i vam ultimar els detalls de l'expedició que duríem a terme al dia present. Vam informar als germans de les noves que vam portar de l'última empresa i vam concretar que faríem un rodeig pel nord, per respectar a la elfa del Monòlit i aniríem a buscar el cadàver del drac. Era una missió que apuntava grans guanys econòmics, fama no sense deixar de banda que l'últim cop per poc morim allí. Havia una probabilitat que el drac s'hagués tornat a aixecar, des de feia un temps, els morts no podien descansar en pau en aquesta terra maleïda, érem conscients d'això. Els expedicionaris que es van oferir van ser sis: Ainu, Illiam, Medrash, Reed, Thorin i jo mateix, Stroheim. Havia un sector d'aventurers que preferia anar a parlar amb el drow de l'oest en comptes d'anar a pel drac de l'est, són els que van decidir quedar-se.

Anem pel camí més curt cap al riu, per l'est del camí que ja havien seguit els expedicionaris de la fortalesa nombroses vegades. Un cop arribem a la vora del Gran Riu dels Aiguamolls Reed amb una corda creua el riu i lliga un extrem a un arbre, per poder facilitar el pas als exploradors menys àgils. Destacar que Reed té una capa màgica que el permet respirar baix l'aigua, molt útil com a mariner que era i tornarà a ser. Nosaltres, amb ell, també ens vam aprofitar d'aquesta utilitat. Després d'haver recollit la corda, seguim el camí que havien fet els anteriors expedicionaris que no van tornar a la Fortalesa, menys Illiam, l'únic supervivent i primer expedicionari de la refundada Fortalesa dels Aiguamolls. Direcció est, deixant de banda el cor del bosc, tot respectant els advertiments de la elfa no-morta.

Passem tot el matí creuant un terreny accidentat, d'arbres vells plens de molsa i arbustos punxents però tant Thorin com Illiam ens saben guiar sàviament i amb relativa calma. Sobretot deixant de banda les tensions ancestrals entre nans i elfos. Sobre el migdia, aproximadament, sentim uns crits d'una dona, demanant auxili. Amb desconfiança Illiam i Reed, per direccions oposades s'aproximen a l'origen de la veu, és estrany que hagi algú civilitzat a esta zona tan allunyada de la Fortalesa, lògicament vam pensar que era una trampa. Ainu, Medrash i jo -Stroheim- ens quedem sense fer soroll esperant a que ens donin informació. Sentim que Reed fa un gest i al cap de poc veiem una tiefling corrent de cara nostre, la seva cara era de pànic. Li diem que es posi darrere nostre i esperem als enemics que l'estan perseguint.

Dos zombies de l'arena, idèntics als que vam trobar a la Fortalesadragó. Aquestos no-morts es diferencien de la resta per tindre la carn momificada, unes petites banyes, unes ungles afilades com a ganivets i per tindre una aura de sorra entorn el seu cos. El mal elèctric els reactiva, el mal sacre els danya i com qualsevol no-mort, un impacte contundent al cap els mata. Aconseguim matar-los no sense que la mascota de Thorin, surte mal ferida. Un cop pacificada la zona interroguem a la tiefling que es diu Linara.

És una dona jove tiefling, va amb una daga, una toga i estava molt asustada. Ens diu que venia de Ciutat Capital juntament amb els seus companys per a agafar vis i vendre'l. Havien pagat a un mercader per a que els portés per mar fins la desembocadura del gran riu. S'havien separat quan els zombies els van començar a perseguir i els havia perdut de vista. Creu que el seu company mag no ha sobreviscut a l'atac dels no-morts. Entre el combat, l'interrogatori i l'estabilització de Fermin, el porc senglar de Thorin, se fa hora de buscar un lloc tranquil per descansar. Els dos exploradors troben un lloc idoni per descansar, a la vora d'una font, un lloc elevat i de fàcil protecció. Allí ens traiem tot el pes de sobre i discutim si hem d'anar a investigar el seu campament o seguir amb el pla. Durant el descans, Thorin cura les ferides del seu porc senglar amb unes herbes que havia trobat al bosc, Medrash estava esmolant la seva gran destral, Ainu mirava les estrelles com si fossin peons de vis, Illiam estava fent guardia i Reed col·locava trampes sonores per tot el perímetre. Decidim fer tres guàrdies, la primera l'elf i el mitgerol, la segona Ainu i Thorin i la tercera Medrash i Stroheim. Sentim crits esgarrifosos a la llunyania, que ens van despertar més d'un cop, tot hi així els que fan guardia decideixen guardar en silenci.

El mag Ainu ha tingut un malson, un somni inexplicable, no pot fer la segona guàrdia. El substitueixo. Reed revisa les trampes i veu que falta una, la que estava a la bassa, ràpidament ens posem en guàrdia i busquem la campana per tot arreu, la corda estava tallada i al final la trobem entre les robes de l'elf. Un fet inexplicable. Mentre jo tiro el conjur de detectar màgia a la font i detecto alguna cosa màgica al fons. Reed amb ajuda de Medrash es submergeix per anar a buscar lo que resultava ser una espasa enana. Els dos exploradors mentre estaven investigant tot el perímetre. El nan torna amb el rostre blanc lletós, havia vist alguna cosa que ell no entenia, ni tampoc lo que deia. Potser atemorit el nan decideix quedar-se l'espasa màgica, no sense haver pel mig una discussió entre Reed i Thorin. La resta de nit passa amb relativa calma, cada quan sentíem el crit però semblava que no s'aproximés, ja l'havíem interioritzat i tots descansaven amb la mà a l'arma.

Partim a l'alba, o lo que havia de ser l'alba ja que el sol era inexistent entre una massa enorme i negra de núvols que es concentraven concretament a la Fortalesa del Drac, a mode d'amenaça, nosaltres decidim proseguir amb la nostra empresa. Ens guia l'elf no sense primerdesviar-nos al campament de la tiefling, entre nosaltres encara regnava la desconfiança en la nouvinguda, més quan a la nit anterior algú havia posat la campana a les robes de l'elf. L'elf a més a més ens diu que anava de passada així que ningú s'hi oposa. Trobem al seu company mag mort al mateix campament. Li fem els tractes necessaris per a que no es desperti com un no-mort i l'enterrem amb tots els respectes. Linara marxa apenada del campament, Illiam com el seu company, Ariak la vigilen. Prosseguim.

Arribem a Fortalesadragó i veiem un kobol assegut dalt a la porta principal, distret. Elaborem un plan, Reed utilitzarà les seves arts per a infiltrar-se entre els kobols, els exploradors aniran per la zona de la torre derruïda per colar-se sense fer soroll per veure l'interior de la fortalesa. Mentre Medrash, Ainu i jo esperarem al bosc, fora la fortalesa. Ainu se l'acut transformar-se amb un drac blau per a atreure a tots els kobols i fer-se senyor d'ells. Ens sembla una bogeria la seva idea, però decidim córrer el risc. Comença Reed utilitzant un conjur de canviaforma, s'avança i decideix cridar l'atenció del kobol de la porta, que a priori ni l'havia vist aproximar-se. El kobol al principi era reticent a obrir la porta, volia a canvi alguna cosa per menjar, així que els exploradors van a caçar alguna bestiola del bosc. Quasi al moment tornen cada un amb uns conills. El kobol complagut obre la porta i perdem de vista a Reed. Els exploradors decideixen rodejar la fortalesa i entrar per la part de la torre derruïda. Mentre Ainu comença a pronunciar les paraules màgiques i es transforma en un drac blau, pràcticament calcat al que vam donar mort. Comença a adentrar-se dins la fortalesa, fins que el veuen, el kobol es queda petrificat, mentre que Reed li segueix el joc. Ainu no sabia parlar el llenguatge dels kobols, així que Reed feia d'intermediari. Tampoc en sabia Reed, però aquest podia usar la seva telepatia alhora que movia la boca. El kobol fa una reverència i marxa cap al cau, que estava a la base de la torre derruïda, probablement per cridar a la resta de companys. Mentre el dracònid, Linara i jo esperem aspectants al llindar del bosc.

Surten una dotzena de kobols del cau, entre ells un més que portava una toga i una xemeneia a l'esquena, tot apunta que era el seu líder. Comencen a fer reverències mentre aquest, li parlava a Ainu, a Reed no se'l veia. Des d'on estic veig que fa un gest per portar-los cap a fora. Per la informació dels exploradors sé que a part de la dotzena inicial també havien mig centenar d'ells que estaven seguint al drac des de la distància, en més cautela. Finalment els veiem tots fora de les muralles, Ainu sol davant un exèrcit kobol. Medrash i jo no crèiem que sortís d'esta. El líder kobol va començar a cridar, semblava algun tipus d'amenaça. El dracònid envalentonat surt del seu amagatall i va directe a Ainu i un cop arriba li fa una reverència. Medrash que sap dracònid em diu que lo que cridava el líder kobol era la paraula de "traïdor", "és ell", "mateu-lo". Els kobols comencen a enfadar-se, tant Ainu com Medrash surten cames ajudeu-me d'allí, mentre una pluja de pedres, ganibets i demés estris els queia sobre ells. Els exploradors comencen a disparar des de les muralles i els kobols entren dins, un tir al moment i amb molta precisió talla la corda de la porta i provoca que aquesta és desplome amb furia matant a més de deu kobols. Aquestos entren en pànic i decideixen entrar en desbandada dins el cau.

Al cap d'una hora notem com el sòl comença a tremolar, sentim crits de dins la cova, crits de kobol, esgarrifosos. Ens amaguem i veiem com del forat comença a sortir una massa de cadàvers de kobol, molt semblant a la que vam veure dies abans amb els esquelets, però aquesta era més gelatinosa, més sagnant més reptant. Es dirigia cap a l'est semblava que no ens havia vist. Quan estava a una distància prudencial sortim del nostre amagatall.

Ens reunim tots mentre el dracònid i el mag boig descansen. Reed li dona una toga a Ainu, que estava mig despullat després de la pallissa que s'havia endut dels llangardaixos. Era una toga màgica que et feia passar desapercebut a ulls de no-mort. També havia agafat un llibre escrit en runes enanes que tractava de portals dimensionals i informació rellevant de la zona, decidim estudiar-lo a fons un cop acabem la missió. Discutim sobre les següents accions que hauríem de fer, explorar el cau o explorar la fortalesa. Aquesta fortalesa era el lloc on Brom, Dimas i Vidocq -el meu germà- van desaparèixer. No van tornar mai a la Fortalesa, les opinions estaven dividies però al final ens decantem buscar-los per les instàncies del castell, tenia el desig de trobar al menys una evidència de que allí havien trobat la mort. Baixem a les catacumbes. D'on havia sortit aquella massa d'esquelets que ens va perseguir. Tombes obertes, buides, sense cap mort, sense cap os, al fons de la sala vam trobar instruments de tortura, probablement van ser torturats fins la mort. Pel sòl trobem restes d'armadura i objectes dels expedicionaris. Però allí ja no havia res, amb tota seguretat aquella massa de no morts portava els cossos dels expedicionaris originals de la Fortalesa, entre ells els del meu germà Vidocq.

Després d’aquesta amarga notícia decidim Thorin i jo entrar dins del cau. El cau estava ple de sang i vísceres pel pas de la massa de kobols que ens havia sorprès hores abans. Havia trams del túnel on havíem de passar gitats, vèiem clarament que les infraestructures kobol acabaria col·lapsant, l'atmosfera estava carregada i apenes havia oxigen. Molts cops tant Thorin com jo descansàvem per recuperar l'alè i per treure tot el que teníem a l'estomac. Em vaig plantejar tornar a l'entrada, però la meva tasca és documentar tot els llocs possibles dels Aiguamolls Negres. Així que vaig prosseguir intentant no molestar al nan que anava al capdavant. Arribem a una zona espaiosa on per fi ens podem incorporar. Al fons veiem tres entrades, forats naturals que penetraven la roca. El lloc, com la resta de túnels, era fosc, si no fos per la nostra infravisió racial no haguéssim pogut veure res. Seguim el camí de sang que conduïa a l'entrada central. El camí tornava a ser estret i llefiscós. Als deu passos veiem la sortida del túnel, al final veiem claror i sortim.

Thorin i jo ens quedem sense alè de l'entitat que tenim davant els nostres ulls, era una espècie d'eriçó gegant, negre, com una mescla burlesca entre dimoni i dragó amb una boca gegant que li anava del cap a la punta de la cua. S'estava alimentant de vis i estava al costat d'una estalagmita d'un mineral del món subterrani que Thorin va identificar com feerzress. Al seu voltat tenia quince caixes plenes de vis. Semblava que cada cop que s'empassava una pedra vis el horror creixia. Aquesta entitat em sonava dels manuals de l'acadèmia, era un avatar demoníac que dominava la nigromància. Thorin pàl·lid va tornar a entrar al túnel, l'orgull nan no estava preparat per enfrentar-se a estes adversitats i jo vaig intentar ser lo més estoic possible, tot i que ni als meus pitjors malsons havia vist un esser similar. Tornem a la superfície.

Expliquem als nostres companys lo que hem presenciat. Linara, la tiefling rescatada, proposa d'anar a buscar tota la vis i marxar. Illiam està d'acord, era de l'opinió que havíem d'aturar al dimoni sigue com sigue, i deixant-lo sense vis era un bon començament. Thorin s'hi va negar rotundament. Vam estar discutint de si seguir el rastre de la massa kobol o de baixar i agafar la vis, eren en total noranta peons. El dracònid era imparcial, Ainu, com a mag, era conscient que no seria el més àgil. Reed era reticent perquè era conscient que probablement algú moriria i jo no volia veure mai més aquella bèstia però ajudaria als companys en carregar les caixes. Necessitàvem unanimitat però no n'hi havia, eren moltes caixes, els túnels podien colapsar en qualsevol moment i un esser d'un altre plànol ens esperava.

Quan portàvem més d'una hora discutint sense portar-ho a bon port Linara suggereix la possibilitat de matar al dimoni. Cada peó de vis pujaria l'escala de poder dels conjurs màgics i n'hi havia noranta. El preu a pagar era la vida d'un mag. El silenci va regnar entre nosaltres, era una opció més que factible. Ainu va donar un pas endavant i amb molta valentia es va oferir com a voluntari per al sacrifici. Era ben sabuda la seva atracció per la màgia. Les seves paraules eren fermes i no deixava entreveure cap tipus d'inseguretat, estava fet per a això, era el seu destí.

Ens acomiadem d'ell amb una certa tristor, sabem que no tornarà d'aquesta cova. Illiam, l'acompanyarà fins la sala del monstre, era el més adequat, com diu molts cops, hi ha una cosa que no podran tindre mai els mortals: la "elfitud".

Al cap d'una estona notem sota els nostres peus un terratrèmol que quasi ens fa perdre l'equilibri, deduïm que alguna cosa ha passat, esperem en ànsies al retorn del nostre aliat fins que al cap d'una estona surt de la cova l'elf i es dirigeix a mi, que anava amb el pergamí i pluma en mà i ens diu:

"Ainu ha fet lo que ha promés, hem arribat a la sala on estava el Horror i allí jo mateix li he embenat els ulls. S'ha aproximat als peus del monstre sense que aquest se'n donés compte, allí ha començat a pronunciar les paraules màgiques de l'orbe cromàtic i ha començat a brillar com una estrella, l'abominació ha començat a xisclar desesperadament. Una enorme bola de foc m'ha cegat i he sentit un esclafit que m'han fet sangrar l'oïda i quan tot ha tornat a la calma obro els ulls i només veig trossos de la bèstia escampats per tot arreu i Ainu s'havia convertit en energia. Abans de cegar-me he pogut veure el somriu al rostre de Ainu, a partir d'ara no serà Ainu el Boig, serà Ainu el Transcendent "
- Sentenciava l'elf Illiam.
Zodd l’ha editat per darrera vegada el dia: 10 des. 2016, 14:39, en total s’ha editat 1 vegada.
David
Avatar de l’usuari
Zodd
 
Entrades: 284
Membre des de: 16 gen. 2014, 21:58

Re: Expedició 26: Ainu el Transcendent

EntradaAutor: Kokuoh » 10 des. 2016, 10:05

Gran aventura, gràcies per escriure-la de forma extensa. Alguna cosa no m'ha quedat clara, però en general ha molat molt. M'hagués agradat estar durant aquesta sessió. Pobre Ainu, segurament el seu sacrifici ha marcat un punt d'inflexió imporant en la lluita contra aquest mal creixent als Aiguamolls.
Dani Alcaide -In da house!!-
Avatar de l’usuari
Kokuoh
 
Entrades: 1166
Membre des de: 18 set. 2013, 02:47

Re: Expedició 26: Ainu el Transcendent

EntradaAutor: Charli » 12 des. 2016, 14:08

espectacular i emotiu relat
Força i Honor, sort a la vida
Carlos
Avatar de l’usuari
Charli
 
Entrades: 548
Membre des de: 18 set. 2013, 13:39


Torna a: Expedicions

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant