16 de gener, 1925. 2ª part. Els horrors de la Casa del Ju-Ju

16 de gener, 1925. 2ª part. Els horrors de la Casa del Ju-Ju

EntradaAutor: Kaissen » 16 abr. 2018, 15:41

Investigadors:

-Francis
-Noah
-Marc
-Stavros
-Nucky

Els investigadors van decidir buscar opcions per entrar a la Casa del Ju-Ju. Van trobar una porta tapiada a la part del darrere de l'anticuari, i creien que els podia dur dins a l'edifici. Però, abans de fer res, es van cediri a parlar amb els veïns del voltant per si els podien ajudar. Una parella d'ancians de l'edifici del davant de la Casa els va obrir les seves portes. La dona els va confirmar que, un cop al mes, es reunia molta gent a la botiga, i que començaven a sentir-se sorolls estranys, olors molt desagradables i petits temblors al terra. També els va explicar que el seu home estava molt estrany des que va entrar en contacte amb la misteriosa boira que sortia pels carrers les nits de reunió. Efectivament, l'home mirava furtivament tota l'estona sense dir res. Stavros es va apropar a ell per intentar parlar-li, sense èxit. En canvi, Francis va apropar-se i li va susurrar una cosa a l'orella. Li va dir el nom del déu de la Secta de la Lengua Sangrienta, i això el va fer embogir. Va voler llençar-se per la finestra, i ho va aconseguir. Stavros el va poder estabilitzar fins a deixar-lo fora de perill, però la dona va patir les conseqüències de l'ensurt i es va quedar sense dir res durant unes hores. Els investigadors van decidir quedar-se a la casa per tal de vigilar la Casa i veure si entrava algú. Mentre durava l'espera, la dona va anar a fer companyia al seu marit, que descansava a l'habitació de matrimoni. Els investigadors van començar a sentir sorolls sospitosos i van entrar-hi per veure que passava. L'escena els va horroritzar. La dona s'havia marcat el front amb el símbol de la Secta i havia començat a apunyalar el seu marit repetidament al pit, amb un somriure d'orella a orella. Quan Noah va intentar parar-la, es va girar cap a ell amb l'intenció d'apunyalar-lo també. Entre tots els investigadors van aconseguir aturar-la mantant-la durant el procès. L'escena va ser colpidor, i l'esforç mental dels investigadors per superar-ho va ser titànic. Amb el cor compugnit, van tancar la porta per olvidar per sempre aquell horror.

Amb el pas de les hores, i encara amb l'esma al cor, els investigadors van començar a veure arribar gent a la Casa. A partir de la 1:00 del matí van començar a arribar grups grans de negres que entraven a la botiga, una cosa molt sospitosa per a un establiment tant petit. A Nucky li va semblar que portaven un nen amb ells, tapat amb una tela negra que li cobria el cap. Sense més preàmbuls, van preparar un pla d'entrada. En Francis i en Noah intentarien passar per la porta principal dialogant amb els dos negres enormes que vigilaven la porta, i la resta els donarien cobertura des de dalt a l'edifici si les coses sortien malament. Efectivament. El tiroteig va començar i els dos negres van morir assetjats per les bales dels revòlvers dels investigadors. Sense pensar-s'ho més, van entrar a la Casa. No hi havia ningú. Desprès d'una estona regirant, van trobar a la rebotiga una trapa que conduïa a un soterrani. Unes escales estretes i empinades baixaven cap a la foscor. Stavros va dir que si recordaven l'expressió "Posar-se a la boca del llop", tenia raó. Al final de les escales hi havia una gran porta de fusta, darrere la qual sortia una intensa música de timbals tribals, cada cop més intensa i audible. Un cop oberta la porta, els investigadors van contemplar una escena dantesca. Hi havia prop de trenta negres, ballant i tocant els timbals completament despullats. El foc de les torxes il·luminava els seus rostres, amb els ulls en blanc a causa del frenesí. Tots portaven un estrany barret que emulava una llengua roja i horrible. Enmig del foc, la música i els negres, hi havia una figura humana, que duia una pell de lleopard com a única roba i unes llargues urpes enlloc de mans. A la petita habitació rere la porta hi havia un pou, prop del qual hi havia dos persones lligades de mans i peus a unes estaques de fusta. Allà lligada, hi havia una nena petita. El sacerdot va començar a cridar ben fort un nom, Nyarlathotep. Mentre deslligava un home, cridava ben fort aquest nom, mentre els negres començaven a cridar de ràbia i èxtasi. Un cop a prop del pou, es va desatar l'horror. Uns fètids tentacles van emergir de la foscor del pou, emportant-se l'home, que cridava de manera esgarrifosa, un crit com mai abans havien sentit els investigadors. La por es va apoderar d'ells. I els seus cors es van dividir quan el sacerdot s'apropava a la nena. La nena plorava, demanava ajuda tot i sabent que no hi havia ningú que la pogués salvar. Suplicava amb els ulls rojos de tant plorar. El sacerdot la va agafar dels cabells i la va apropar cada cop més al pou. Stavros, perplex i ple de dubtes, conscient de que no podíen enfrontar-se amb tots aquells negres, va començar a dubtar. Un pas més, un altre, un altre...poc a poc el sacerdot portava la nena, que ja no cridava, cap al pou. Durant un moment fugaç, Stavros volia abandonar-la a la seva sort, però va ser incapaç. Lluitant contra cada petita part d'instint de conservació que hi havia dins seu, va disparar.

Tot va passar molt ràpid. La nena va caure al terra, però els investigadors van atreure tota l'atenció es va dirigir de cop cap a la porta on eren tots. Stavros va cridar, conscient de que els hi anava la vida: "CORREU!". Tots van començar a fugir, però les escales eren massa estretes per cabre-hi tots. Els negres van sortir espolejats pel diable cap a la porta. Mentre els investigadors fugien precipidament per les escales, es va produïr la desgràcia. Marc va caure. Els negres es van afanyar a tirar-se-li al damunt, sense donar-li cap opció d'escapar-se. La resta dels seus companys van haver de prendre un altra decisió dura. Van tancar la trapa i el van abandonar, conscients de que el matarien. Van començar a apilar, ràpidament, tot tipus de mobles i objectes damunt la trapa. Però no els van aturar. Una força estranya va fer esclatar els mobles que tapaven la trapa, i els investigadors van fugir amb totes les seves forces a través dels carreros de Harlem. Al darrere, un riure gutural i triomfant cridava: Us matarem! Us matarem a tots! Mentre Marc vivia els seus últims moments en l'agonia i la desesperació, els investigadors van aconseguir fugir de Harlem. Però l'experiència els havia deixat molt tocats, la seva ment va començar a ressentir-se del que havien viscut la nit anterior. Noah s'aferrava fins a fer-se sang a l'encenedor de Marc. Nucky va patir un greu episodi d'amnèsia, reprimint tot el que havia passat aquests dies. Francis i Stavros estaven visiblement afectats, conscients de que aquella nit els havia canviat la vida. Els havia obert un horror indescriptible que no borrarien mai de la seva ment.

Amb la mirada al riu Hudson, plens de llàgrimes, sang i remordiments, els investigadors van dedicar unes últimes paraules a Marc, conscients de que s'havia perdut a la negrura i l'horror que aguardava sota la Casa del Ju-Ju.

D.E.P. Marc Barrett.
Kevin.
Kaissen
 
Entrades: 54
Membre des de: 29 set. 2017, 11:19

Re: 16 de gener, 1925. 2ª part. Els horrors de la Casa del J

EntradaAutor: El Willecito » 18 abr. 2018, 23:28

Still hunting on heaven... or wherever you've gone
Jordi V.
Avatar de l’usuari
El Willecito
 
Entrades: 38
Membre des de: 25 set. 2017, 23:36


Torna a: Diari

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant