[RpgaDay] #13 - L'ESCENA MÉS EMBLEMÀTICA

Novetats, dubtes, preguntes, comentaris...

[RpgaDay] #13 - L'ESCENA MÉS EMBLEMÀTICA

EntradaAutor: Roman » 19 ago. 2014, 17:36

Recordeu quina és l'escena més emblemàtica que hagueu viscut com a jugadors? Alguna en què algun dels vostres personatges hagi realitzat alguna proesa?

N'explicaré una de prou rescent per no haver de rescatar memòries. Va ser durant la nit rolera. Jo encarnava un Guàrdia Civil destinat a Barcelona durant la dictadura de Primo de Rivera. No en recordo el nom però recordo que els catalinos no li feien massa goig, tampoc la seva dona.

Una escena interessant i que em va resultar força captivadora fou la de la pujada a una de les torres de la Sagrada Família (a l'inici de la seva construcció) per investigar morts que semblaven sobrenaturals (entre elles la del mateix Gaudí). La pujada va ser acollonant, ara un es desmaiava, ara l'altre quasi es caga al damunt... i jo que portava a un home passat de voltes intentava enginyar-me-les perquè fossin els altres qui pringuessin. Imagineu-vos a 5 ó 6 Guàrdia Civils anant a buscar una bestiola lovecraftiana per amor a Espanya, por cojones y por Dios. No té pèrdua.

Gràcies Robert, de nou per aquesta aventura.
Avatar de l’usuari
Roman
 
Entrades: 163
Membre des de: 19 gen. 2014, 16:39

Re: [RpgaDay] #13 - L'ESCENA MÉS EMBLEMÀTICA

EntradaAutor: Robert » 19 ago. 2014, 21:18

Roman ha escrit:Una escena interessant i que em va resultar força captivadora fou la de la pujada a una de les torres de la Sagrada Família (a l'inici de la seva construcció) per investigar morts que semblaven sobrenaturals (entre elles la del mateix Gaudí). La pujada va ser acollonant, ara un es desmaiava, ara l'altre quasi es caga al damunt... i jo que portava a un home passat de voltes intentava enginyar-me-les perquè fossin els altres qui pringuessin. Imagineu-vos a 5 ó 6 Guàrdia Civils anant a buscar una bestiola lovecraftiana per amor a Espanya, por cojones y por Dios. No té pèrdua.

Gràcies Robert, de nou per aquesta aventura.


Realment va ser molt divertit!

Jo més que una escena en concret destacaré un tipus que es repeteix moltes vegades... Portes planificant alguna cosa entre tots un bon rato, el conegut com fer tres voltes abans d'anar, i quan ens decidim per un pla sense perfecte, sòlid, sense fisures, per diferents històries, acabem fent el contrari i improvisant. M'encanta :D
Avatar de l’usuari
Robert
 
Entrades: 982
Membre des de: 22 jul. 2013, 01:05

Re: [RpgaDay] #13 - L'ESCENA MÉS EMBLEMÀTICA

EntradaAutor: Charli » 20 ago. 2014, 17:52

Tinc dues escenes emblemàtiques:

La primera va ser jugant al role master quant a un dels jugadors li van tirar una bola de foc:
- Master: que fas?
- Jugador: creuo el braços davant de mi...
- Master: d’acord, veieu com creua els braços i es queda la seva figura feta cendra, instants després se l’endur el vent...


La segona es jugant al Senyor del anells (Hurtado’s World)
Moment crec que important o epic.

Jo dic: confieu en la meva magia. Pum!! Pifia, Pum!! 2 o 3 mesos en coma...
Coses que passen los que els daus et donen els daus et treuen.
:mrgreen:
Força i Honor, sort a la vida
Carlos
Avatar de l’usuari
Charli
 
Entrades: 548
Membre des de: 18 set. 2013, 13:39

Re: [RpgaDay] #13 - L'ESCENA MÉS EMBLEMÀTICA

EntradaAutor: Kokuoh » 21 ago. 2014, 10:38

Se me'n acodeixen unes quantes... Però recordo una en concret que va marcar al meu PJ, als dels altres i a mi mateix com a jugador del qual no te'n pots refiar (tot i que no anava sol).

El joc era Tierras Heridas, una ambientació molt fosca del D&D 3.5. El meu personatge era un clergue de Corian, déu dels paladins, del bé, de la protecció, de la llei... En una ocasió ens van acusar injustament d'un crim a una ciutat on acabàvem d'arribar. Per sort, un comerciant molt important va intercedir per natros i ens vam salvar de la foguera (literalment). No vam tardar en adonar-nos de què aquest PNJ era algú perillós i molt malvat i la idea de què estàvem en deute amb ell era terrible. Durant una sessió ens vam quedar una maga i jo sols a la partida i vam decidir anar a parlar amb aquest mafiós per a lliurar-nos del deute sense que la resta del grup sabés res. Aquest home, un suposat comerciant, ens va demanar que segrestessim el nen del cap de la familia rival, davant la qual cosa ens vam negar indignadíssims. Com a resposta, ens va oferir una altra missió: anar al port durant la nit a recollir un paquet que hi hauria dins d'un sac... I natros, autoconvencent-nos de què "només era un paquet" vam anar a buscar-ho. Mentre corríem davant dels lladres que ens vam trobar pel moll i ens amagàvem dels guardies de la ciutat, vam ignorar els extranys sons que sortien de l'interior del sac. Al dia següent va arribar la notícia de la desaparició del fill recent nascut d'una important familia de comerciants. Natros, com a bons ciutadans, vam anar a donar-li les condolències i oferir-li la nostra ajuda. La resta del grup (entre els quals hi havia un altre clergue del bé i un paladín) no va saber res de tot això fins moltes aventures després, quan ja erem tots uns herois famosíssims del regne i ens havíen atorgat terres, títols i honors diversos i se'ns re-coneixia per la nostra honorable campanya contra el mal...
Dani Alcaide -In da house!!-
Avatar de l’usuari
Kokuoh
 
Entrades: 1166
Membre des de: 18 set. 2013, 02:47

Re: [RpgaDay] #13 - L'ESCENA MÉS EMBLEMÀTICA

EntradaAutor: Roman » 21 ago. 2014, 11:13

Kokuoh ha escrit:Se me'n acodeixen unes quantes... Però recordo una en concret que va marcar al meu PJ, als dels altres i a mi mateix com a jugador del qual no te'n pots refiar (tot i que no anava sol).

El joc era Tierras Heridas, una ambientació molt fosca del D&D 3.5. El meu personatge era un clergue de Corian, déu dels paladins, del bé, de la protecció, de la llei... En una ocasió ens van acusar injustament d'un crim a una ciutat on acabàvem d'arribar. Per sort, un comerciant molt important va intercedir per natros i ens vam salvar de la foguera (literalment). No vam tardar en adonar-nos de què aquest PNJ era algú perillós i molt malvat i la idea de què estàvem en deute amb ell era terrible. Durant una sessió ens vam quedar una maga i jo sols a la partida i vam decidir anar a parlar amb aquest mafiós per a lliurar-nos del deute sense que la resta del grup sabés res. Aquest home, un suposat comerciant, ens va demanar que segrestessim el nen del cap de la familia rival, davant la qual cosa ens vam negar indignadíssims. Com a resposta, ens va oferir una altra missió: anar al port durant la nit a recollir un paquet que hi hauria dins d'un sac... I natros, autoconvencent-nos de què "només era un paquet" vam anar a buscar-ho. Mentre corríem davant dels lladres que ens vam trobar pel moll i ens amagàvem dels guardies de la ciutat, vam ignorar els extranys sons que sortien de l'interior del sac. Al dia següent va arribar la notícia de la desaparició del fill recent nascut d'una important familia de comerciants. Natros, com a bons ciutadans, vam anar a donar-li les condolències i oferir-li la nostra ajuda. La resta del grup (entre els quals hi havia un altre clergue del bé i un paladín) no va saber res de tot això fins moltes aventures després, quan ja erem tots uns herois famosíssims del regne i ens havíen atorgat terres, títols i honors diversos i se'ns re-coneixia per la nostra honorable campanya contra el mal...



Contat amb tant de detall sona impressionant. Aquestes escenes són les que t'omplin de ganes de tornar a jugar ad infinitum
Avatar de l’usuari
Roman
 
Entrades: 163
Membre des de: 19 gen. 2014, 16:39

Re: [RpgaDay] #13 - L'ESCENA MÉS EMBLEMÀTICA

EntradaAutor: Roman » 21 ago. 2014, 11:19

Charli ha escrit:La segona es jugant al Senyor del anells (Hurtado’s World)
Moment crec que important o epic.

Jo dic: confieu en la meva magia. Pum!! Pifia, Pum!! 2 o 3 mesos en coma...
Coses que passen los que els daus et donen els daus et treuen.
:mrgreen:


Me podrieu explicar una mica en què se diferencia Hurtado's World del Senyor dels anells ortodox?

A Rolemaster veig que pots morir per qualsevol cosa, no?

EX: Jugador: Vull estornudar.

Màster: Tira daus.

Jugador: Merda, pifio.

Màster: Estornudes tant fort que perds l'equilibri i caus damunt d'una empalissada a mig construir que t'obre en canal i et parteix les costelles, per a colmo agonitzes durant dues hores mentre uns ocells pantera se't van menjant les entranyes.

Jugador 2: El meu personatge, que és una mica, cabró es posa a riure.

Màster: Fes tu també una tiradeta.

Jugador 2: Ups.

És així més o menys? Per tot lo que m'heu contat sembla extremadament mortal.
Avatar de l’usuari
Roman
 
Entrades: 163
Membre des de: 19 gen. 2014, 16:39


Torna a: Parlem de Rol

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 12 visitants