Autor: Roman » 21 ago. 2014, 15:16
Me sap greu no poder tirar de memòria però és que quan jugava durant l'adolescència a penes fèiem partides amb continuïtat, ara que he tornat a jugar encara no he tingut temps per generar "memorabilitats".
Però sí que gràcies a un mòdul d'Unknown Armies vaig poder viure una escena fratricida i impactant que és digna de ser considerada memorable. Si no recordo malament ens trobàvem als any 60 i vivíem al desert de Texas (o d'Arizona, no recordo bé). Jo i els meus veïns vivíem a un poble construït amb rulottes i allunyat de la civilització. Imagineu-vos la desgana absoluta, doncs això era aquell poble. Jo encarnava un ex-nazi metge amant de crear psicotròpics i amb ganes de redimir-se del passat. Total que un dia se'ns en va la senyal de la televisió a tots els veïns. L'única cosa que es podia fer per sobreviure a l'avorriment en aquell poble era precisament mirar la televisió, veient per exemple escenes de la guerra del Vietnam.
Marxem cinc persones al poble del costat (50 km) a veure què collons passa i així donem sentit a la nostra vida buscant-nos una aventura pel desert. Al poble veí ni rastre de persones, la paranoia ens contagia, sentim trets, veiem un gos mort. Volem marxar, s'aixeca una tempesta de sorra. El destí s'ha aliat contra nosaltres. Veiem un xiquet. Ens fa una cara molt estranya. Uns quants anem a buscar queviures per refugiar-nos de la tempesta. Els altres dos, (germans) s'emporten al xiquet per guarir-lo d'unes ferides superficials. Tornem a sentir un tret. Tornem en busca dels dos germans i del xiquet i el menut està mort. Un dels germans canvia la fisonomia, sembla estar posseït, ens demana sortir a buscar armes. Surt amb el seu germà. Nosaltres no les tenim totes però els deixem anar. Un nou tret. Els germans s'estan barallant. Un està intentant matar a l'altre. El mata i ve cap al refugi amb un bidó de gasolina. El tira al refugi. Intentem sortir i disparem. És difícil dispara a un veí. Ell ens ataca a nosaltres i comencem a morir tots. (No explico el motiu de tot plegat per deixar-vos amb ganes de provar aquest joc).
Per mi és memorable perquè és la primera vegada que he mort amb un personatge i perquè impacta i molt veure com tot el teu entorn i els teus esquemes es desfan a trossos.