Far West, la febre per la llibertat

Far West, la febre per la llibertat

EntradaAutor: Roman » 07 jul. 2019, 13:42

La promesa de la prosperitat i de la lliberta a l'oest nordamericà provoca que molta gent deixi la seva vida, inclús la seva seguretat per sortir a la recerca d'un paradís promès. Europeus, sudamericans i xinesos també s'embarquen en aquest món salvatge per tal d'obtenir la glòria. Molts nordamericans, fugint del seu passat o anhelant un futur millor també s'uniran en un viatge fascinant i perillós per tal de descobrir els indrets més inhòspits de la seva nació. La promesa ja està sembrada, ara només cal llençar l'am i l'Oest esdevindrà la font de desig de mig món.
Avatar de l’usuari
Roman
 
Entrades: 161
Membre des de: 19 gen. 2014, 16:39

Re: Far West, la febre per la llibertat

EntradaAutor: Iabetsuni » 08 jul. 2019, 09:12

Partida 5/7/19
Jugadors: Pep, Willy, Alex, Xavi, Tania.
Som un grup molt divers que ha decidit unir-se per fer una companyia per anar a Dakota, ja què Tobias ha convençut a tots durant el seu pas per Las Vegas de que allí hi ha moltes oportunitats per a cadascú segons els seus interessos.
Els membres que conformen la companyia són: el líder Tobias (Pep) és un home entrat en anys d’origen Austríac, tot i que va explicar que no sap ben bé els seus orígens reals ja què és adoptat. Ell es dedica a la busca d’or i per això va fer cap des d’Europa fins Amèrica, buscant tresors que el facin ric i també se sap que el van obligar a participar en una guerra quan era jove, probablement també va influir en la seva decisió de marxar. Amb la promesa d’un conegut del seu gremi de trobar filons d’or com el cap d’una persona vol marxar a Dakota, on convens a la resta d’expedició de que encara és una terra lliure i per tant hi ha moltes possibilitats de poder viure lliures, amb propietats o com cadascú vulgui d’una manera còmoda.
Després tenim a George (Xavi), un home madur, natiu de 3era generació, d’uns 30 anys que crida molt l’atenció degut a la seva cara desfigurada per una ferida d’origen desconegut molt lletja, que va estar treballant de vaquer durant una part de la seva vida i li va agradar tant que va voler anar a buscar el seu propi ramat i va sentir que Dakota tenia uns dels millors bisons que s’han vist mai, cosa que a ell el va temptar totalment per anar cap al nord a buscar-los. També durant part de la seva vida va treballar de trampero on va conèixer a Katie, una altra membre de la companyia i a la que va invitar a anar amb ell per buscar-se la vida.
Katie (Alex) és una trampera molt jove, que va aprendre l’ofici del seu pare. És una nativa de segona generació d’origen alemany. És molt atractiva però vesteix molt poc femenina i amb un barret que li tapa part de la cara, així que sempre procura no cridar molt l’atenció. Va marxar amb George ja què l’apreciava com a professional i li va donar l’oportunitat d’anar amb ell, així que no s’ho va pensar dos cops.
Scott (Willy) és un taúr (jugador professional), un home ben vestit, amb accessoris cars o al menys això sembla. Va fer cap a Las Vegas buscant nous reptes i va conèixer al Tobias que li va oferir anar amb ell a Dakota, ell ràpidament va acceptar, ja què hi ha un home molt conegut per jugar al póker professional al que vol derrotar per aconseguir nous reptes, o això diu, tot i que amb ell mai se sap si diu la veritat o no. També va conèixer a Carrie, amb qui van fer molt bona relació, perquè tenien moltes afinitat i tot i que és un home que no acostuma a sentir molts remordiments a l’hora de buscar-se la vida, té certa debilitat per les ànimes perdudes com la seva.
Carrie (Tania) és una atractiva veterinària, tot i que no ho deixa veure gaire ja que vesteix com una vaquera més que com una dama amb un maletí sempre baix el braç, probablement degut a la seva professió que es dedica a la medicina en general, tant d’animals com persones i vol anar a Dakota a dedicar-se a la gràcies a Scott, al que va conèixer jugant a un Saloon ja què té un cert problema amb el joc i els vicis en general, que no es molesta ni tant sols en ocultar-ho. Va arribar a Las Vegas a causa de desavinences amb la seva família, segons ella perquè intentava estudiar i no la deixaven, van intentar casar-la i això va fer que s’escapés a buscar-se la vida per si mateixa. És molt temperamental, descarada i sempre està a la defensiva.
Al ser part d’una mateixa companyia, Tobias amablement els hi ofereix una cabanya on dormir durant els 3 dies que queden per a que marxi el tren cap a Colorado, que és al màxim on arriba el tren de moment.
Al matí al despertar-se decideixen anar tots a esmorzar a la cantera del poble. Allí van trobar un parell d’homes que estaven esmorzant i un cambrer bastant simpàtic que els va atendre de seguida. Però desafortunadament va fer un comentari sobre els negocis que els portava a Las Vegas i va insinuar si les dames anaven a treballar al saloon i Carrie de seguida el va increpar per la seva insinuació. També, les dos noies van sentir als homes parlant sobre ells dient que què feien unes noies tant guapes amb homes tant lletjos o mediocres i el que més interessant els va semblar va ser que parlaven de “el Largo” un home fora de la llei que havien vist als cartells de se busca de la ciutat. Carrie va decidir anar a parlar amb ells i van treure que este forajido va atacar el banc de la ciutat i va matar a uns quants defensors de la llei, entre ells el sheriff. I també van comentar que si volien més informació anessin a parlar amb el sheriff Martínez que era el que portava el cas.
Carrie va decidir que en acabar l’esmorzar aniria a buscar alguna feina per fer però no la van voler captar a cap banda. La resta van anar passejant pel poble intentant trobar alguna cosa en que matar el temps, però com ningú la va trobar van anar al saloon a matar el temps tot i que Scoot va decidir marxar pel seu compte una estona.
Tan bon punt van entrar, unes noies van abordar els nois i els van oferir la seva companyia. Tobias ràpidament la va acceptar i es va deixar portar a les habitacions de dalt, on va passar una estona molt agradable amb la noia, es va poder rentar i probablement contraure una malaltia, en sort ladilles. Mentre que George la va portar a la barra a beure, però quan ella li va oferir un tracte més íntim, ell va soltar-li:
- Jo tinc vaques.- I la noia va fugir espantada el més ràpid que va poder.
Carrie va marxar a jugar amb un parell d’homes, als que va guanyar i va retirar-se just a temps. I Katie es va voler quedar a la porta, on va ser assetjada per un home que volia passar una estona amb ella. Al final van acabar tots defensant-la i el noi va marxar. Gorgie, es va topar amb un xaval i li va donar la sensació de que li havien robat els diners, però van sortir ell i Katie per parar-lo i no van poder fer res.
Després d’això van decidir anar a parlar amb el sheriff. L’home els hi va confirmar l’historia que els hi havia contat durant l’esmorzar i els va portar a parlar amb dos homes del “Largo” ja què els havien capturat i els anaven a executar en 2h així que Katie va suggerir aprofitar el que sabien. Van començar l’interrogatori amb Carrie, que parlava espanyol però va ser una mica massa agressiva i al final va derivar en una situació violenta en que el sheriff els advertia que no permetria que es pro passessin amb els presoners, tot i que quan un dels interrogats va escopir a la cara de Katie va decidir fer “la vista gorda” i permetre que se l’enduguessin a una sala on Tobias amb l’ajuda de Carrie el va interrogar. Va acabar desvelant l’amagatall del “Largo” i la companyia el va retornar a la seva presó fins a l’execució a la qual van assistir.
Iabetsuni
 
Entrades: 54
Membre des de: 02 abr. 2014, 17:45

Re: Far West, la febre per la llibertat

EntradaAutor: Pep Blasco » 01 ago. 2019, 11:08

Partida 26/07/2019
Jugadors: Xavi, Alex, Pep

Far west 2 sessió.

L'espera 1/2: Tobias Franz.


M'he despertat aquest matí amb el cap espès. No per la ressaca del whisky sinó pels dos dies que m'esperen. Tinc tot el que m'he d'emportar preparat. Que faig durant dos dies.
Inconscientment ja he pres la decisió sobre el tema d'ahir, "el Largo". La informació que tenim és prou bona però el Chaperito queda en direcció contrària d'on anem i a més no sóc un caça recompenses, no crec que pogués atrapar al Largo viu. Per $100 no me la jugo. No frenaré als companys si volen anar-hi però jo em quedaré aquí.

Las Vegas. No m'agraden les ciutats grans. No és que Las Vegas sigui enorme però és la ciutat més gran que hi ha per aquí. Com més grans són les ciutats més problemes hi ha. Vaig marxar d'Europa en part per això, com més gent més probabilitat que hi hagi problemes.

Estic remenant l'últim trago de cafè badant amb els meus pensaments quan veig entrar a la puta de l'altra nit al Belle Noir. Diria que fa mala cara, almenys no fa la mateixa que feia sota meu quan la muntava. Es para a l'entrada buscant en la mirada fins que em veu a mi i se m'apropa decidida. Problemes!

Entre plors i desesperació Rosita m'explica una història massa llarga per al meu gust. Es veu que ahir la van violar i ara les putes del Belle Noir ofereixen una recompensa de $25 per escarmentar al mexicà que ho va fer. L'hauria d'enviar a la merda. Li vaig pagar per follar no per escoltar els seus problemes però alguna cosa he de fer aquests dos dies i la recompensa és prou bona.

Em descriu al mexicà i em diu on trobar-lo. Li dic que donaré una ullada però no li prometo res, total per un cop que fa la seva feina sense cobrar no li passarà res.
George i Katie venen amb mi.

El localitzem dins d'una espècie de taverna improvisada, hi ha unes quantes taules ocupades. A una d'elles està el mexicà amb més gent. Faig una reflexió breu -no portes cap tipus d'arma-. M'apropo cap a ells amb una botella de whisky. George i Katie s'escampen discretament per la taverna. Pregunto als mexicans si em puc asseure amb ells. Em miren estranyats, em diuen que si però veig com s'agafen les armes sota la taula.

Després d'una presentació i vàries rondes de whisky li explico a Ramiro la situació en què es troba amb les putes del Belle Noir. Descartant qualsevol intent de solucionar-ho per la força
li proposo que marxi uns dies de la ciutat com si l'hagués escarmentat de fort i ens repartirem la recompensa.

Pensant-me que aquí em passarien per la pedra Ramiro m'explica una altra versió de la història. Em diu que fa temps que es coneixen en Rosita, l'estima i li havia promès que l'alliberaria del seu amo pagant els $500 que demana però que encara no ho ha pogut reunir tants diners i per això Rosita devia estar enfadada amb ell. Em demana que li porti a Rosita per parlar.
Me'n vaig a buscar a Rosita més enfadat en mi mateix per haver-li fet cas que no pas en ella per enganyar-me. Anem de cap al Belle Noir, encara estan tancats. La porta esta oberta i algunes noies estan fent neteja. Rosita esta recolzada a la barana del pis de dalt. No m'ho penso dos cops i vaig cap a ella. Em talla el pas un home gros ben vestit i m'invita a fotre el camp de "bones maneres", és Jonas Spencer, el propietari del Belle Noir. Des de dalt Rosita m'assenyala la part del darrera de l'edifici. M'acomiado del Sr. Jonas amb una excusa barata i marxo a trobar a Rosita.

George i Katie s'esperen pel carrer principal mentre vaig al carreró. No triga molt a sortir Rosita. Entre ganyols i plors em torna a menjar l'orella en misèries de les seves. No li faig cas i l'agafo del braç al crit de "tu vens amb mi que has de parlar en Ramiro!". Temps de dir-ho veig dos forats enormes seguits d'uns canons llargs apuntant al meu cap. A l'altra punta de l'escopeta està Jonas Spencer dient-me "M'estàs robant la mercaderia?!"
Trago saliva i em quedo quiet per no incitar el dit del gatell. Rosita intervé però Jonas, que ja la coneix, la fa callar i ens fa entrar dins del saloon.
Amb l'escopeta de Jonas mirant-me atentament li explico amb total transparència tot el que sé dels afers entre Rosita i Ramiro. Mentre canto tot el que sé Jonas i els seus homes inviten a entrar a George i a Katie. Els diu que si no volen veure com escampa el meu cap per terra que vagin a buscar a Ramiro.

Al cap d'una estona que se'm fa infinitament llarga apareixen els meus companys amb Ramiro completament ebri acompanyat per un dels seus amics.
Jonas i Rosita discuteixen els fets mentre Ramiro en prou feina pot anar assentint amb el cap. Mostrant la seva habilitat pels negocis Jonas ens diu que aquesta nit farem un combat per resoldre la situació. Si guanya Ramiro li rebaixarà a $250 el preu de la llibertat de Rosita, en canvi si perd haurà de treballar per ell per sempre més. Veient que el braç de l'escopeta s'ha relaxat una mica m'encoratjo i li pregunto "i jo que en trec?". La meva part seran $200 si guanyo i una bona pallissa si perdó per recordar-me de no ficar els nassos als assumptes dels altres. Firmem un paper en blanc acceptant totes les condicions i regles que hi escriurà Jonas posteriorment.
Veien l'estat de Ramiro em veig guanyador fins al punt de preguntar per les apostes però llavors l'altre mexicà s'aixeca i diu que ell lluitarà per Ramiro, ja que ell no està en condicions de fer-ho. Abans que pugui dir res Jonas accepta el canvi.
L'altre mexicà, del qual no sé ni el nom, és molt gran i està fort. Se'l veu bastant batallat i no té pinta de rebutjar una bona baralla. I sobretot no està ebri.

Queden unes hores fins que comenci el combat. Intento no pensar-hi massa i m'aparto de qualsevol botella de whisky. Veig que katie i George xerren amb Ramiro, estan intentant arreglar el resultat del combat. No funciona, ens escalfarem de veritat.

S'apropa l'hora. Han fabricat un ring al mig del carrer. Jonas ho tenia tot molt ben pensat, segur que no és el primer cop que organitza combats. El carrer s'omple de gent que s'afanya a fer les seves apostes.

Em concentro amb els meus anys a Europa, a la guerra quan s'acabaven les bales si encara estaves viu havies de continuar amb els punys. Potser el gegant mexicà m'acabarà destrossant però li costarà més del que es pensa. Mel miro de dalt a baix. El molt cabró està fort. En prou feina m'arribarà la mà al seu cap. El combat està a punt de començar. Jonas fa una presentació com si fos el combat del segle, em presenta com el "psicòpata Austríac". Si en sap de fer diners.
El mexicà està inquiet. Sembla un toro a punt de sortir al rodeo. Comença el combat, el veig vindre de cara a mi amb ganes d'enllestir això per la via ràpida, aprofitarem les seves presses. El deixo apropar, més molt fàcil esquivar el seu primer puny. El llença amb molta força però mal dirigit, és el meu moment, abans que m'enviï l'altre braç li endinso la meva esquerra sobre l'estómac, per sota l'estèrnum, allí on fa mal. Tan prompte com el puny impacta noto que alguna cosa ha esclatat per dins. El mexicà escup una bona quantitat de sang. Això ja ho tinc fet, és qüestió d'aguantar una mica fins que ell sol caigui a terra. Ens anem intercanviant cops però en prou feines aconsegueix impactar-me, ja té prou feina intentant respirar. El veig amb la guàrdia baixa i aconsegueixo arribar al cap. Cau rodó al terra polsós.

De reüll veig com Ramiro marxa capcot mentre la multitud aclama al "Psicòpata Austríac".

Jonas Spencer està més que content, segur que ha guanyat uns quants mils de dòlars en les apostes, ha mantingut el preu de la llibertat de Rosita i té un treballador nou. Em paga els meus $200 i em proposa un altre combat. M'intenta convèncer "El Psicòpata Austríac pot triomfar". Me'n surto el més discretament possible, sóc buscador d'or, no boxejador. Ens ofereix una copa i un 25% de descompte en la primera puta de la nit. Estic molt cansat pel combat i ni de broma vull estar a soles amb Rosita ni en cap de les seves companyes però la noia que se m'apropa és preciosa i no m'hi puc resistir. Total, qui sap, potser a Dakota no hi ha bordells. Whisky en mà marxem cap al pis de dalt.

Ja queda un dia menys per agafar el tren.
Pep Blasco
 
Entrades: 597
Membre des de: 29 des. 2013, 13:16


Torna a: Altres partides

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant