Outer Space

Ets màster i busques jugadors, et jugador i busques partida...

Re: Outer Space

EntradaAutor: elwyd » 14 des. 2017, 16:49

Diari de bitacora. Salt 4. Part 1

Arrivem al que sembla el clar d'un bosc, d'on surt un caminet. El cel es de color rosat i uns nuvols densos no deixen veure cap sol. Al apropar-nos al cami, veiem uns sers humanoides de color gris, d'una alçada similar a la nostra i sense pel al cap, que al veurens comencen a fugir, mentre criden asustats. Intentem apropar-nos, pero ells s'asusten encara mes i fugen.

Un de nosaltres s'enlaira i ens diu que veu un llac a prop i mes sers grisos. Mes enlla hi ha edificis d'uns tres pisos d'alt amb la teulada ovalada. Sembla que hem arrivat a un parc metropolita. Mentre estem discutint que fem a continuacio, comencem a escoltar unes sirenes que s'apropen cap a nosaltres. En apenes uns minuts ens veiem envoltats d'una serie de vehicles voladors que mantenen la distancia. No creiem que siguen hostils, pero per si de cas ens mantenim alerta.

Arriva un altre vehicle i d'ell baixa un dels sers grisos. Es dirigeix cap a natros i ens saluda:
- Benvinguts de nou, viatgers de l'obelisc! - Ens quedem de pedra. Es la primera vegada que trobem sers en qui ens podem comunicar obertament!!!
- Hola - diem sorpresos - "Benvinguts de nou"?
La cara de l'esser canvia una mica al sentir la pregunta - No sou els mateixos de fa tres cents quaranta-nou anys?
- No, es la primera vegada que venim - i comencem a fer-li preguntes com bojos.

L'esser es una dona que es diu Niarla i en molta paciencia ens explica que estem al planeta Kheswna. Fa mes de tres cents anys va arrivar un obelisc com el nostre en cinc viatgers. Al planeta habia arrivat l'"amenaça", una malaltia degenerativa on els infectats van mutant poc a poc: els braços s'atrofien; les faccions desapareixen sota una menbrana, mentre apareix una corol.la al seu voltant i es tornen molt agresius. Ells encara no habien trobat cap cura i els viatgers els van explicar que l'unica solucio per evitar mes contagis es aïllar als infectats i eliminar-los. La seva avia va ser qui els va rebre la vegada anterior i la seva mare i ella han estat vigilant per si tornaven.

- els regents us esperen i ells us explicaran tot en mes detall - ens diu senyalant els vehicles. Pugem sense baixar la guardia i entrem a unes naus automatiques que comencen a enlairar-se al tancar les portes. Els vehicles estan fets d'un material que ens permet mirar a traves, pero nomes al lloc on dirigim la vista, inclus al terra, i al mateix temps deixa entrar la llum de l'exterior. no sentim cap tipus de motor mentre Niarla ens explica el que anem veient. Jo apenes l'escolto mentre no deixo de mirar en totes direccions.

Sobrevolem una gran ciutat amb molts edificis, pero cap mes alt d'unes tres plantes. Els terrats ovalats es poden obrir per a que vehicles com el nostre puguin aterrar i els carrers estan plens de gent caminant entre molts arbres. En una hora arrivem a un edifici voltat de jardins i aterrem al terrat. Niarla ens guia per uns passadisos que al mateix temps van descendint fins arrivar a una porta oberta. L'interior es una sala molt gran sense decoracio, excepte per una taula semicircular al fons, ocupada per tretze grisos. No hi ha cap finestra, ja que les parets son similars al material dels cotxes i permeten que entre la llum i es tornen transparents alli on mires. L'efecte en mareja una mica i intento mantenir la vista al front.

- Benvinguts a Kheswna. Hem seguit la vostra conversa en Niarla i segur que teniu moltes mes preguntes - i tant que en teniem. tantes, que no sabiem per on començar.

Els grisos (els continuare diuent aixi, ja que el nom de la seva especie es impronunciable) han establert colonies a varios planetes mes del seu sistema solar i inclus han terraformat un d'ells i dos llunes. Son una societat on les necesitats basiques estan mes que garantitzades per a tothom i ningu ha de treballar. Els diners no existeixen i tothom es dedica al que li agrada.

Fa uns quatre cents anys va aterrar una nau al planeta i tots els tripulants s'havien contagiat d'una enfermat desconeguda. Era un transport que venia d'una lluna interior. Al registre de la nau no apareixia res anormal i la tripulacio sempre feia el mateix trajecte. Els registres tambe indiquen que al sortir de la lluna tots estaven be. El viatge fins alli es d'uns deu dies, massa per a que poguem anar abans que el monolit ens torne a teletransportar.

Al principi van establir una quarentena i van estudiar l'enfermetat, pero els pacients eren molt violents i es van escapar. Quan van conseguir controlar-los, l'enfermetat s'habia extes per mig planeta i habia arrivat a quasi totes les colonies. Els millors cientifics es van posar a buscar la cura i van construir llocs mes segurs per a mantenir aillats als infectats, que no paraven d'arrivar. Llavors va apareixer l'obelisc i els viatgers i els van fer veure l'inevitable: els infectats no es podien curar. Van estar aqui ajudant-los fins que van desapareixer igual com habien arrivat. Des de llavors, han pogut controlar l'amenaça i avui ja no hi ha cap problema.

Despres de la xerrada, ens van dir que podiem visitar el que vulguem i varios grisos mes, junt en Niarla, ens acompanyaran i ens ajudaran en lo que necesitem.

Decidim pasejar pels carrers fins a una biblioteca, on poder buscar mes informacio que ens feia una mica de vergonya preguntar (no vas pel carrer preguntan a la gent com es el seu sistema digestiu o com se reprodueix). El lloc es enorme i esta ple de llocs on seure comodament i molta gent esta llegint o xerran entre ells. Alli trobem una pantalla tactil en un asistent que funciona per veu... i funciona!! al principi ens costa una mica reconeixer els simbols que el casc no pot traduir, pero rapidament comencem a buscar informacio sobre l'amenaça, la seva historia i les ultimes noticies. No trobem molt mes del que ja sabiem, pero ens crida l'atencio que la poblacio de grisos es mante estable desde fa uns cent anys. Tambe ens crida l'atencio un accident d'una nau que portava minerals d'una lluna cap al planeta i va explotar en ple vol, sense haver enviat cap missatge de socors.

Cansada, m'asento a un dels bancs (que s'adapta al meu cos i es comodisim, com si esteses en un coixi enorme) i veig que un dels grisos em mira fixament. Li torno la mirada i veig com escriu algo sobre el que sembla paper i ho deixa sota una de les moltes plantes que hi ha per les taules. Despres s'aixeca i se'n va cap a una altra taula. En mes intencio que sort, m'apropo disimuladament a la taula i agafo el paper. AJUDA. busco en la mirada al gris en el moment en que surt per la porta. Nomes tinc temps de vore que ha seguit per la dreta. Quan consegueixo parlar en los demes i sortir, ja no esta per cap lloc.

Decidim seguir en la mateixa direccio que ell, pensant que en algun moment el tornarem a trobar. El carrer seguix fins a una gran avinguda en un paseig central ple de monuments i arbres. Al arrivar al final de la cera, la gent no espera que els vehicles s'aturin, sino que continuen caminan i els cotxes s'enlairen per esquivar-los. Sort que dins del casc no es va vore la cara que vaig posar.

Sentat en un dels bancs del paseig central, veiem un gris que ens mira. Em sembla el mateix d'abans i mentre distrec als nostres acompanyants, un de nosaltres s'apropa a ell. El gris s'aixeca i d'amagat li dona un altre paper abans d'anar-sen. "PORT 45, ALMACEN 32, 23:00". El company em fa un senyal i llavors li pregunto a Niarla si havia pensat en algun lloc on podriem descansar. Ella s'escusa per no haber-ho oferit abans i parla mentre es posa la ma a un costat del cap. En un moment ens ha trobat un lloc on poder descarsar tots junts a poca distancia d'on estem i uns vehicles aterren al nostre costat per a portar-mos.

Arrivem a un edifici igual que els demes i ens condueixen a una habitacio prou gran. Hi ha una especie de butaca per a cada un, una pantalla semblant a la de la biblioteca i a part el que sembla un lavabo, pero que no sabria ni com usar. Niarla ens diu que algu d'ells estara fora per si necesitem alguna cosa, tot i que nosaltres insistim en que no necesitarem res.

Al quedar-nos sols, busquem en l'ajut de la pantalla, la situacio del moll i de l'almacen i preparem el pla per a la nit. Descobrim que el tratje ens suministra aliment i tambe cobreix totes les nostres necesitats fisiques, ja que aquest es el salt en el que mes temps hem estat.
enjoy.

ivan
Avatar de l’usuari
elwyd
 
Entrades: 135
Membre des de: 30 set. 2017, 11:43

Re: Outer Space

EntradaAutor: elwyd » 14 des. 2017, 16:50

Diari de bitacora. Salt 4. Part 2

A les 22:30 activem el teletransport del tratje que ens porta a la base de l'obelisc. Per sort, no hi ha ningu vigilant-lo. Recarreguem les bateries del tratje i ens enlairem per a dirigir-mos al lloc de la trobada. El port es com tots els ports pesquers, pero sense la pudor. El mar es de color rosat i no vull ni saber de que esta compost. Aterrem al sostre de l'edifici en questio i no veiem cap vigilant. Tampoc sembla una trampa. L'unica entrada es la porta frontal, aixi que baixem i la utilitzem.

L'interior es un enorme edifici ple de caixes de color blanc d'uns dos metres de llarg i un metre d'alt. De detras d'elles apareix el gris que ens ha donat els papers.
- Gracies per haber vingut. Estic desesperat i no se a qui demanar ajuda.
- Tranquil - li responc apropant-me a ell - que es el que pasa?
enlloc de respondre, simplement es gira i obre la tapa d'una de les caixes. Dins hi ha un gris deformat i en una corol.la al voltant d'un cap desfigurat.
- que es aixo? - dic fent-me una mica enrera
- es l'amenaça, pero esta congelat. El govern es dedica a recollir els infectats, congelar-los i enviar-los a una lluna exterior. Alli els guarda fins que trobem una cura, pero n'hi ha tants que estem desbordats.
- l'accident de la nau esta relacionat? - pregunta un dels companys
- oficialment no, pero jo crec que si. Les naus no exploten soles
- i en que et podem ajudar? com? - pregunta un altre company
- realment no ho se.- ens confesa el gris.- Se que els regens amaguen que encara hi ha infectats i crec que el problema esta descontrolat. Vosaltres els podrieu presionar per a fer-ho public, com a minim.
- farem el que podrem.- dic mentre miro als companys. se que tots estem pensant que com a minim ho intentarem.
- gracies! moltes gracies! Ara hauriem de sortir d'aqui. Es millors que no ens vegin.

Sortim de l'edifici i nosaltres tornem cap a l'hotel, deixant molt sorpres al gris que hi ha a la porta. I mes sorpres es queda quan li demanem que volem parlar en los regens... ara!. Despres de discutir una mica, conseguim poder parlar en los regens pel mati, aixi que decidim entrar a l'habitacio a esperar. Les butaques son molt comodes i en no res tots estem dormint.

Al despertar ens trobem que no ens podem moure. Podem respirar i parlar, pero res mes. Crido a la resta i ells estan igual que jo. Ningu de natros arriva als controls per a teleportar-se o fer alguna cosa. De cop la porta s'obre i entra la presidenta dels regents.

- bon dia. Perdoneu que us haguem inmobilitzat, pero ho hem fet per la vostra seguretat
- i tant!.- exclama un del grup, pero un altre el fa callar.
- quin es el tema tant urgent que volieu parlar en natros ahir per la nit?
- hem descovert que encara hi ha infectats! no heu acabat en l'amenaça!.- li dic quasi cridant
- l'amenaça esta controlada, no eliminada. Creiem que en pocs anys acabarem en ella.- ens respon confiada
- i la solucio es apilar caixes a una lluna?
- la temperatura ambiental al lloc d'almacenament ens permet ahorrar energia. Es un ambient molt mes segur que tenir-los confinats... i no, nosaltres no som uns animals que maten als seus! - la rabia que despren la ultima frase ens fa calmar.
- llavors, perque tenen tants guardats als almacens del port?
- son els que utilitzem per a les proves mediques. Voleu vore les instalacions?
- estaria be - contestem quasi tots a l'unison. Aixi com a minim ens podrem tornar a moure.

De cop notem que ens podem tornar a moure i la grisa no ha tocat cap comandament ni ha donat cap ordre. Un de nosaltres treu la pistola i l'apunta directament. La presidenta ni es mou.
- ara, diguens perque mante esta informacio amagada al public? - li pregunta mentre posa l'arma a la seva cara.
Sense cap senyal, el company es torna a quedar inmobil, mentre la presidenta contesta
- perque la gent no ho vol saber. els que ho pregunten, ho saben. la resta prefereix viure feliç sense pensar on han anat els seus veins que han desaparegut d'un dia per a l'altre. Preferixen ignorar-ho. Es la unica manera que podem viure. - despres es dirigeix cap a la porta. - si voleu vore les instalacions, seguiu-me.

El que mantenia inmobil al company es desactiva i tots ens quedem miran. Ningu acaba d'entendre a esta gent. Rapidament, sortim i seguim a la presidenta fins la teulada de l'edifici. Alli ens trobem varios vehicles que ens porten a les afores de la ciutat. Aterrem a uns edificis enormes on veiem molt de moviment de grisos. Al entrar, ens trobem una serie de laboratoris en molta gent treballant. La presidenta ens porta fins a una porta que diu "zona de proves". Dintre hi ha varies portes que semblen escluses de seguretat i al fons una celda transparent mante tancat a un gris infectat.

- Aqui es on estudiem l'enfermetat i com afecta als infectats.- ens comenta la presidenta.- Com podeu vore es el que mes ens preocupa a tots. Aqui treballen mes de vint mil cientifics, buscan en totes direccions.
- com alimenteu als infectats?- comento mentre m'apropo a la celda
- hem intentat donar-los menjar, pero no se'l menjen. quan veiem que comença a estar debil, el congelem i en busquem un altre.

Al apropar-mos a la celda, el gris infectat salta de cop cap a nosaltres i escup una sustancia verda, que es queda enganxada a la paret transparent.

- aixo es l'unica reaccio que tenen els infectats.- ens comenta la presidenta.- no hem conseguit comunicar-mos en ells de cap manera.
- heu pensat en ajuntar-ne a dos?.- comenta un dels companys.- potser si es poden comunicar entre ells.
- no ho hem probat mai, per si s'atacaven entre ells. ho podem probar?.- pregunta als cientifics que estan al nostre voltant.

En uns minuts, s'obre una comporta al fons de la cela i apareix un nou infectat. Al principi nomes es "miren", per a despues posar-se cada un a un costat.

- be, sembla que no s'ataquen entre ells, pero tampoc es comuniquen.- comenta un dels cientifics reunits al voltant de les camares d'observacio.
- hauriem d'estudiar altres metodes de comunicacio, infrasonora, telepatica....- comenta un altre gris

La conversa s'intensifica mentre dixem de parar atencio a les pantalles, quan de cop sentim un gran cop. Tots ens girem en direccio a la celda i veiem com els dos infectats estan donan cops a la comporta de sortida i ja han conseguint doblegar-la una mica.

Rapidament els grisos surten corrent del laboratori i ens demanen que els seguim, pero nosaltres decidim quedar-nos i eliminar l'amenaça. En pocs segons els infectats han conseguit doblegar la comporta el suficient per a poder sortir en dificultats. Nosaltres ens preparem per a disparar-los.

L'accio pasa molt rapidament. Dos de nosaltres usen les pistoles laser i eliminen al primer infectat que intenta sortir, mentre un altre s'apropa en lo ganivet al costat del forat, preparat per atacar per l'esquena si surt el segon. Aquest sembla que s'amaga un moment, per a despres sortir per sorpresa i escupir al que estaba al costat de la porta esperant-lo. Per sort, la resta de nosaltres estavem preparats i les pistoles laser son molt mes eficients que les armes de foc que coneixem. En apenes uns segons hem controlat la situacio.

Ens apropem per mirar si el company esta ferit i sembla que el tratje ha evitat que s'infectes i, sense que ens haguem adonat de l'alarma de teletransport, l'obelisc ens porta a la seguent destinacio.
enjoy.

ivan
Avatar de l’usuari
elwyd
 
Entrades: 135
Membre des de: 30 set. 2017, 11:43

Anterior

Torna a: Grups de joc

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 11 visitants