Xavi Aixendri, dirigint "El fin del mundo" va aconseguir que em sentís vivint una situació delirant. Ell, capaç d'inventar i d'innovar amb tot tipus de jocs, ens va encolomar una illa paradisíaca amb nazis, divinitats asteques i un entorn dantesc allà cap als anys 60.
Jo, m'havia creat un personatge vividor, hereu de la banca March (una de les famílies més poderosos d'Espanya) però amb secrets a amagar (homosexualitat) i un pànic grotesc cap a les gallines...
L'escena patètica i súper divertida ens tenia a nosaltres (tots personatges amb un nivell adquisitiu i bissarrisme alt) damunt d'un cotxe descapotable, barallant-nos per saber qui portaria la única pistola que ens havíem trobat a la guantera. Jo, que era qui la vaig trobar no la volia cedir per temor de què algú en fes un "mal" ús. Un militar la volia per sobre de tot malgrat jo sabés dominar l'arma i un artista bohemi no parava de reclamar-la, insistint i insistint per a deliri de la situació. A més, portàvem un borratxo (l'amo del cotxe) a un dels seients del darrere.
El cotxe accelera i apareix un "tio" de més de dos metres (no era Dueñas) amb una llança. Total, jo que tenia fòbia a les gallines entro en estat de xoc al veure les plomes que l'asteca portava d'adorno. La situació comença a tornar-se crítica. El borratxo s'enduu un bon cop de llança. L'artista embogeix per instants i si no recordo malament vam fugir. L'histerisme que va aconseguir crear Xavi va ser digne de "Los hermanos Marx".
Gràcies Xavi!