1) Pot tractar-se d'un joc que de tant jugar et vinguin arcades només de sentir-ne el seu nom.
2) Pot tractar-se d'un joc que hagi avorrit sense haver jugat i que l'hagis avorrit degut a la seva lectura
3) Pot ser també un avorriment degut a la fama del joc i a què tothom te n'hagi parlat d'ell fins al punt de no voler-ne saber-ne res.
De la tercera opció destacaria "Vampiro", no l'he jugat mai, si he jugat a "Hombre Lobo" però amb reticència i recordo que el vaig avorrir perquè de sobte em veia amb què ni tan sols havia acabat de fer una partida a l'Advanced D&D que molts amics roleros me deien que allò ja no es portava, que feia peresa i que lo que molava era "Vampiro". El vaig avorrir perquè això va passar quan jo encara no havia ni començat a fascinar-me per D&D i el veia com una meravella a la que ja molts no volien jugar. Vaig arribar tard al D&D i massa prompte a la saga esta que com a prejudici d'adolescència sempre me l'havia imaginat com un Romeo i Julieta amb dents llargues i una mica de "Salsa Roja" de per mig. Sé que és un prejudici i ara ja no m'afecta aquella ràbia cap al joc en qüestió.
També he avorrit una mica "No te duermas", em va encantar la seua lectura, moltes de les seues propostes me semblaven genials però a l'hora de fer la fitxa als personatges vaig vore que allò era tan indie que era prou injugable si es feia a palo seco. Un tou de daus, i de bogeria difícil de portar per bon camí. Em fa peresa aquest joc ara mateix.