16 de gener, 1925. 1ª part

16 de gener, 1925. 1ª part

EntradaAutor: Kaissen » 16 abr. 2018, 15:05

Investigadors:

-Marc
-Francis
-Noah
-Nucky

Encara afectats per l'atac de la nit anterior. Els investigadors van decidir continuar les seves pesquises. Van dividir-se en grups per cobrir el major número de camps possibles. Un grup format per Noah, Marc i l'absent Stavros, es van dirigir cap a l'emeroteca de Nova York per buscar informació sobre l'Expedició Carlyle. Mentre Francis, Nucky i Sophie van anar a la biblioteca de la universitat de Nova York per buscar material sobre sectes africanes i l'estrany símbol amb que els assassins d'Ellias el van marcar. Desprès d'unes hores de búsqueda, Francis i Nucky van trobar un llibre que parlava sobre aquestes mateixes sectes africanes, mencionava una tal "Secta de la Lengua Sangrienta" que operava a Kènia, i que utilitzava el símbol que Ellias duia al front per simbolitzar el seu déu. Val a dir que els investigadors ja tenien aquest llibre abans de visitar la biblioteca. L'altre grup va aconseguir informació molt útil i interessant a la biblioteca. Diversos diaris de la ciutat recollien informació sobre l'Expedició Carlyle des de 1915, ja que en Roger Carlyle era un conegut membre de la Jet Set de la ciutat, multimilionari i playboy. Van aparèixer per primer cop per als investigadors el nom dels altres membres de l'expedició; Hypatia Masters, Jack Brady, Robert Huston, Sir Aubrey Penhew i el propi Roger Carlyle. A més a més d'informació sobre els altres membres, hi havia altra informació valuosa sobre els passos que van conduir la expedició fins a Kènia i sobre el seu recorregut i troballes per Egipte. Marc, Noah i Stavros van decidir robar els diaris, però van ser sorpresos increiblement per l'arxiver que custodiava l'emeroteca, un home molt gran i miope. El senyor Abernathy, l'arxiver, va començar a sacsar a Noah, fins que aquest es va veure obligat a empènyer-lo. En caure al terra, sembla ser que li va agafar un atac al cor. Stavros va decidir rehusar del codi deontològic i no el va socòrrer.

Unes hores més tard, van decidir dirigir-se cap al cementiri on es faria l'enterrament de Jackson Ellias. Allà, Marc va començar a tenir unes sensacions estranyes, fins a tal punt de creure veure el seu nom escrit a les tombes del cementiri. Es van retrobar amb Jonah Kensington, i van intentar reconciliar-se amb ell, sembla ser que amb èxit. També van conèixer al fotògraf de l'editorial, que també treballava amb Ellias, tot i que no sabia gaire cosa sobre el projecte d'ell, si que els va indicar que Hypatia Masters era més aviat una cara bonica i que les seves qualitats com a fotògrafa eren questionables. També els va explicar un rumor que deia que Hypatia havia tingut un avortament, i que aquest podia ser un motiu pel qual Roger l'havia inclós a l'Expedició. Quan el taüt va tocar el fons de la tomba, a Marc li va semblar que no va sonar com si hi guardés un cos al seu interior. En explicar les seves sospites als altres investigadors, van proposar-li a Kensington d'exhumar el cos d'Ellias. Provocant una incredulitat i una fúria mai vistes en aquell home gran. Que els va tornar a fer fora enfurismat i de molt males maneres. La reconciliació amb Kensington no para de trobar-se amb entrebancs.

Tot seguit, els investigadors van decidir exhumar el cadàver quan no hi hagués ningú al cementiri i dirigir-se cap a la zona del port, a la botiga d'Importaciones Emerson. Una botiga que venia antiguitats i subministrava a anticuaris de la zona. Allà van trobar-se amb el senyor Emerson en persona. Un home de mitjana edat, corpulent i que desprenia una forta olor de cigars. Va demostrar el seu flagrant desconeixement sobre els seus propis productes intentant col·locar uns barrets i unes peces de ceràmica als investigadors. Tot i això, va dirigir els investigadors de nou cap a la Casa del Ju-Ju, una casa d'antiguitats a la qual Importaciones Emerson proveïa de material tribal africà. Decidits, i desprès de rebutjar uns fez preciosos a un preu raonable, els investigadors van posar-se en marxa cap a la botiga, al bell mig del barri negre de Nova York, Harlem. Una zona habitada nomès per negres, on els blancs no eren tan sols motiu de curiositat, sinó objectes de menyspreu. A través de carrerons estrets, edificis vells i mig derruïts i mirades hostils, van arribar a la botiga. La Casa del Ju-Ju era una botiga d'antiguitats molt bruta, atapeïda d'objectes per tot arreu, la gran majoria eren objectes tribals africans. Els investigadors van poder reconèixer que alguns d'aquests objectes es feien servir per dur a terme rituals tribals. Hi havia multitut de llances, màscares tribals, objectes de ceràmica...tot envolcallat de teranyines i capes de pols. Un ancià negre es va presentar als investigadors com l'amo de la botiga, Silas N'Kwane. Era un home afable, bondadós i molt amable, ben vestit i amb un excel·lent anglès. Va atendre els investigadors assegut a la seva cadira darrere el mostrador de la botiga. Una mirada atenta va revelar que duia penjada una clau del coll. Poc a poc van entrar a la botiga dues parelles de negres, que Silas va presentar com a treballadors de l'anticuari, uns joves que l'ajudaven a moure caixes i a netejar objectes, ja que l'edat gairebé l'havia deixat sense forces. Desprès de comprar un magnífic joc de te cerimonial africà, els investigadors van marxar de la botiga, que tancava a les 17h. Tot i així, la visita havia sigut molt productiva, ja que havien pogut reconèixer el mateix símbol que els assassins d'Ellias havien marcat al seu front. Estaven convençuts de que dins a la Casa del Ju-Ju obtindrien les respostes que buscaven, i van començar a planificar el seu assalt.
Kevin.
Kaissen
 
Entrades: 88
Membre des de: 29 set. 2017, 11:19

Torna a: Diari

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant